Balma
de 16 metres d'amplada en la part obrada i cinc metres més fora del
tancat, té un màxim de 6 metres de fons i l'alçada va des dels
2,80 metres al pòrtic fins a uns 40 centímetres a la part interior
de la balma.
La
paret que tanca la balma en la seva part central arriba al sostre,
actuant com a pilar en un intent per sustentar la roca que fa de
coberta.
Coneguda
d'antic i utilitzada per guarir-se de les maltempsades, actualment en
estat d'abandonament.
Cal
tenir en compte que majoritàriament les balmes de la comarca de les
Garrigues a les quals toponímicament se les denomina com a “Coves”,
en realitat la gran majoria d'elles son artificials. Estan excavades
a partir d'una roca que fa de coberta i fent el conseqüent buidat
inferior fins aconseguir l'espai necessari per la finalitat desitjada,
molts cops el murs interiors actuaven de suport del sostre,
l'abandonament d'aquests espais a comportat quedar sense manteniment,
on el temps i la pròpia erosió ha acabat ensorrant algunes
d'aquestes balmes, un exemple el trobem a la cova del Miquel del
Moix, situada quasi a la capçalera d'aquesta mateixa vall de
Baladrons, on s'ha esllavissat par de la coberta de roca quedant la
balma col·lapsada.
Bibliografia
Esquerda
Ribes, Mateu (2004).-”La cova de les Creus, la cova de la Pujola i
el despoblat de la Cova al terme de Cogul”. IV
Trobada d'Estudiosos de la Comarca de les Garrigues.
35-56. Les Borges Blanques.
Martín
i Vilaseca, Fèlix; Serra i Batlle, Ramon (1991).-Les
construccions de pedra seca a la comarca de les Garrigues.
1-145. Pagès Editors. Lleida.
Martín
i Vilaseca, Fèlix; Preixens i Llevadot, Josep (2005).-Les
construccions de pedra seca.
1-457. Pagès Editors. Lleida.
Preixens
i Llevadot, Josep (2003).-”Inventari de les cabanes de la comarca
de les Garrigues”. Dovella
(Hivern 2002):27-30. Manresa.
Coordenades,
dades, topografia i fotografies facilitades per Arcadia Cabanas i
Francesc Rubinat (ERE-CEC). Desembre 2020.
