Es tracta de la cavitat de major desnivell de Catalunya, situada a Escunhau, Vielha.
Descripció
La
boca inferior (Avenc de la Bargadèra) de 2'50x2'50 metres dóna a
una galeria amb fort pendent, al costat dret d'un estret conducte un
fort corrent d'aire indica la continuació. Es segueix per una
galeria fins que al cap d'uns 50 metres trobem una estreta diàclasi
on bufa un fort aire, un cop superat aquest punt ens trobem amb
l'enllaç del sistema mitjançant una E-11 metres que ens remunta cap
a l'entrada superior o be un pou de -26 metres per continuar
davallant el sistema.
L'accés
per la boca superior (Horat des Lòses), que va haver de ser
desobstruïda, s'inicia amb un pou d'11 metres per continuar per un
seguit de ressalts, curtes galeries i una escalada de 8 metres fins
arribar al pou de Sant Joan
de -49 metres de desnivell, a la base d'aquest de 25x15 metres i en
fort pendent, trobem un ramal cap a l'O sense continuació, que ens
permet arribar a -106 metres. Si seguim cap a l'E arribarem al punt
de la unió amb la part que ja es coneixia de l'avenc de la
Bargadèra. A partir d'aquí tornem a trobar curts pous i ressalts,
es passa per la Gran Xemeneia
(E+59) per continuar per les Galeries Superiors,
on per un nou accés amb un P-11 permet accedir fins la boca de
l'avenc de la Bargadèra evitant els passos estrets inicials. El
sistema segueix profunditzant amb un pou de -26 metres dividit en dos
trams, al que segueix un altre P-13, alguns ressalts i un P-16
(Pou de la Pasterada), nou
ressalt i un P-20 que ens situa a -270 metres respecte a la boca
superior, en aquest punt trobem unes galeries amb dos pous paral·lels
de -33m i -36m respectivament, aquest darrer és el Pou de
les llastres. Tot seguit una
diàclasi rectilínia amb un fort pendent i diversos passos estrets i
un ressalt d'uns 7 metres ens situen en el Pou del Bivac de
-16 metres. A partir d'aquí cal superar la zona de meandres, on
trobem el Pas del Bloc,
que va estar el final d'exploració l'any 1987 i uns metres més
endavant va finalitzar l'exploració l'any 2005. La cavitat continua
amb un seguit de petits pous fins arribar a la cota -450 m, on trobem
un P-23, seguit d'un P-19 (Pou del Marbre),
un nou ressalt ens situa en el darrer pou de -45 metres, nous
ressalts ens permeten arribar fins a -571 metres on de moment s'ha
donat per finalitzada l'exploració del sistema.
Sembla
comprovat que la sortida de les aigües del sistema es realitza,
totalment o parcial, per la Surgència de Lastoar (Naut Aran).
El
GIEG localitza i explora l'avenc de la Bargadèra l'agost de 1986. El
1987 arriben a la màxima fondària de -236 metres i exploren la
galeria superior fins a +58 metres. El 1988 exploren una petita via
al sector terminal. A finals dels 1990 el GIEG i el GREC creen el
Col·lectiu Escunhau, i el 1998 es realitzen els primers intents
d'exploració amb les primeres desobstruccions al CE-6. No es fins a
finals de l'any 2004 que intensos treballs de desobstrucció permeten
ampliar la boca i accedir a l'interior de la cavitat però les
nevades interrompen les exploracions. El primer cap de setmana de
juliol de 2005 amb un gran desplegament de mitjans i de personal
s'accedeix per les dues cavitats i s'aconsegueix l'enllaç després
de netejar i ampliar un parell de passos entre blocs, el desnivell
del nou sistema queda en -400 metres. L'any 2006 noves exploracions
realitzant dificultoses desobstruccions al fons de la cavitat
permeten assolir els -571 metres de fondària.
Bibliografia
Cardona
i Oliván, Ferran.(1989).-”La serralada pirinenca”. Grans
Cavitats de Catalunya (Primer volum):1-198. Espeleo Club de
Gràcia. Barcelona.
