DINERS, FORAT DELS

El pou d'entrada als 3 metres incideix a la volta d'una sala de 36x14x13 metres, al centre de la sala es troba un pou d'uns 3 metres de fondària per 6 metres d'amplada fet artificialment.

Pel costat SE de la sala trobem uns petits conductes amb petits ressalts i força enfangats que ens baixen fins la cota -26,5 metres.

Al costat SW de la sala, per sobre del forat que hi ha al terra al mig d'aquesta, hi trobem unes estalagmites grosses on hi arriba una corda fixa que ve del sostre (la seva utilització queda sota la responsabilitat personal, ja que no té cap garantia de seguretat). Un cop al sostre per un estret pas s'accedeix a una galeria de notables dimensions i d'uns 40 metres de recorregut amb força formació, la galeria s'acaba en un punt on trobem una altra corda que remunta una desena de metres fins la part alta de la galeria, al sostre hi trobem moltes arrels degut a la proximitat amb l'exterior. A la part inferior d'aquest punt hi ha un conducte estret que permet recórrer uns metres més, i paral·lel a la galeria principal hi trobem uns conductes més reduïts que connecten amb la galeria principal per diversos punts.

El desnivell de la cavitat és de 29,10 m (-26,50/+2,60); i 182 metres de recorregut.

El punt final de la galeria al sostre es troba a la cota +9 metres, exactament a 3 metres de l'exterior, les coordenades en aquest punt són ETRS89 334587 – 4655009 i 1176 msm. L'alçada exterior en aquest punt és 1179 msm.

De fet, està documentat que el gener de l'any 1891 un tal Jaume Climent, se suposa que era de Tremp sol·licita una concessió per a una mina d'or que anomenen mina Natividad al lloc denominat com Forat dels Diners, on demana 8 parcel·les (80.000 metres quadrats) situats al municipi de Sant Salvador de Tolò (actualment Gavet de la Conca).

Un cop fets tots els tràmits administratius el dia 18 de desembre de 1891 el governador civil de Lleida envia al cap d'enginyers de mines de la província per fer la demarcació de la zona sol·licitada, l'enginyer en cap resulta ser en Lluís Marià Vidal, aquest aixeca acta de la demarcació citant que el primer punt es marca a 7,3 metres i 200 graus del centre del pou o cova vertical del Forat dels Diners, anotant a l'acta que els sol·licitants ni ningú que els representi fessin acte de presència i signen tres testimonis. El dia 27 de desembre de 1891 Lluís Marià Vidal entrega els plànols i documentació al govern civil. El dia 4 de febrer de 1892 el governador civil edita un edicte per tal de que el sol·licitant faci el pagament establert per la concessió de la mina, aquest pagament no es va fer mai i després de diverses cerques infructuoses d'aquest personatge, finalment l'11 d'octubre de 1892 el governador civil declara caducada la concessió minera.

El dubte que ens queda és si les barrinades que s'observen al pou d'entrada les van fer els sol·licitants del permís de la mina d'or sense tenir la certesa que els hi concedirien l'explotació, cosa que ens estranya. O tal vegada aquestes s'havien fet anys abans tal com explicava l'any 1978 el propietari de l'Hostal Roig. Segons ell els seus avantpassats al forat li deien Forat de les Gralles, i era una esquerda estreta per on només hi passaven les gralles, però en algunes èpoques de l'any hi sortia baf humit de l'interior, llavors van rebentar el pas per veure si hi trobaven aigua a l'interior, al no trobar res van començar a dir-li forat dels Diners, els que s'havien gastat per a res.

La primera exploració espeleològica de la que es tenen dades, fou realitzada per A.G. Cairol, R. Alsina i J. Griera, durant els dies 11 al 15 d'agost de 1966 pertanyent aquests al GIE del Club Excursionista de Gràcia.

L'any 1978 Francesc Rubinat amb altres membres del GEFOMA als quals acompanyà fins el forat el propietari de l'Hostal Roig que en aquell temps ja era una persona entrada en anys, els explicà que els seus pares al segle XIX ja coneixien el forat, aquests fan l'única topografia que es coneixia de la cavitat fins l'any 2023.

L'any 2018 membres del GESAM de Tremp, observen un forat negre al sostre intuint una continuïtat, però no és fins l'any 2022 en que membres del GESAM de Tremp i del GREC de Barcelona realitzen una escalada d'uns 13 metres en un punt de la sala i accedeixen a una galeria superior de bones dimensions amb moltes formacions. Mes tard en una activitat col·lectiva d'interclubs on hi participen membres del (GESAM), (SEPS del FEB), (ECMB), (GELL del CEL) i (GEPS), acaben de forçar un parell de passos i prenen les dades topogràfiques realitzant una topografia que donen a conèixer el 2023.

L'any 2023 Francesc Rubinat (ERE-CEC) i Juli Serrano (SIE-CEA) realitzen un parell de sortides a la cavitat i realitzen una nova topografia per complementar la topografia realitzada per un d'ells 45 anys abans.

Speonomus puncticollis jeann.

Troglocharinus hustachei jeann.

Coleoptera catopidae subfamilia bathysciinae.

Recolectat per F. Rubinat i J. Ametller el 9 desembre 1978

1. Borràs, J.; Miñarro, J.M.; Talavera, F.(1979).-”el pallars jussà”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.3):73-76. Edit. Políglota. Barcelona.
2. Cairol,A.G; Alsina, R.; Griera, J. (1966).-”Espeleología en el Montsec de Rubies”. Circular C E Gràcia (292):151-153. CE Gràcia. Barcelona.
3. Escolà i Boada, Oleguer. (1970).-”Catálogo Espeleológico del Montsec”. Espeleòleg (10-11):453-538. ERE-CEC. Barcelona.
4. Rubinat, F. (1979).- “Por un mejor conocimiento del Montsec de Rubies” GOURS (6):13-39. GEFOMA. Barcelona.
5. Valles, Jordi de. (2008).-”Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Val d'Aran”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.1):96-97. ECG/FCE.

• Arxiuenlinia.cultura.gencat.cat

• Dades actualitzades del descobriment de la galeria superior, nova topografia aportada per Joaquim Castaño (†), Jordi Pascual (SAM) i Jordi Ferreras (GREC), fotografies galeria superior de Juan C. Gómez i Josep Blasco, actualitzat el març de 2023.

• Topografia, dades i fotografies facilitades per Juli Serrano (SIE-CEA) i Francesc Rubinat (ERE-CEC) actualitzat el novembre de 2023.