FOSCA, SISTEMA DE LA BORA

De l'entrada de la Bora Fosca fins el Pou.

La porta tancada amb un reixat amb cadenat (claus a Can Subiranes) ens obliga a ajupir-nos però la galeria va adquirint major alçada ràpidament. El sostre es manté gairebé horitzontal mentre que el terra va descendint recobert de colades arribant a unes dimensions màximes de 3 metres d'ample per 8 d'alt. A l'esquerra entre un massís estalagmític hi ha un gorg quasi permanent que per poc no surt novament a l'exterior. En èpoques de fortes pluges en un contrapendent de la galeria es forma un embassament amb gairebé mig metre de fondària. Tot seguit arribem al pou de 6 metres de fondària instal·lació amb químic a la paret esquerra per davallar en doble- que desemboca al bell mig d'una sala d'uns 12 metres d'alçada.

La Galeria Subiranes (galeria penjada).

Aquesta galeria es troba al sostre de la sala del pou i per arribar-hi podeu utilitzar una via d'escalada d'uns 7 metres que comença a la paret dreta de la capçalera del pou. Té un recorregut sinuós d'uns 200 metres, la secció mitjana es de 2 x 1,5 metres. Està molt concrecionada i amb un bon estat de conservació. Finalitza en un potent tap de concreció.

Del Pou a la Sala de les Lloses.

Entre blocs entrem en un tram d'un metre d'alçada per tres d'ample on cal avançar a quatre grapes. Un centenar de metres més endavant tenim dues opcions; a la dreta una gatonera que es bifurca als poc metres entre els intersticis d'un amuntegament de blocs, sense una continuació fàcil; a la bifurcació una grimpada d'uns 4 metres ens duu a l'espectacular i paral·lelepípede Sala de les lloses. A l'esquerra trobarem un forat al terra recentment excavat i que constitueix la bona continuació.

De la Sala de les Lloses a la Gran Galeria.

Des de la sala descendim el forat de l'esquerra i anem gatejant, a uns 20 metres trobem un sever estretament amb senyals de desobstrucció, és el pas d'en Serrallonga. La continuació es través d'estretors i blocs on cal anar escollint la direcció esquerra durant uns 40 metres. Poc a poc guanyem dimensions i ens podem posar drets. Existeixen diversos passos paral·lels, que finalment entre grans blocs ens duen a la Gran Galeria.

De la Gran Galeria a la Bora del Medalló.

Des de la 'Sala Final' de 10 metres d'ample, la galeria amb una alçada de tres metres es pot seguir amb bones proporcions durant uns 120 de recorregut. Tot està dominat per un gran procés clàstic amb blocs per tot arreu. Remuntem fins una sala que a la seva dreta hi ha una continuació d'on prové una aportació d'aigua que es torna a sumir immediatament. Continuem pujant i baixant blocs on cal cercar la bona continuació. Passarem per les Perles, les Pixes Blanques, la Sala de la Reunió, la Sala Plana, i finalment el conducte de sortida on avancem a quatre grapes o estirats. A la dreta surt la bifurcació de les clavegueres, recorreguda per un petit corrent d'aigua que progressivament va reduint les seves dimensions fins a resultar difícilment practicable.

La gatonera final amb fort corrent d'aire ens duu finalment fins la boca de la Bora del Medalló. Aquest tram amb les seves bifurcacions té un recorregut superior als 700 metres.

La Bora Fosca és una cavitat coneguda des de feia molt de temps, hi han nombroses cites bibliogràfiques que parlen d'ella (Norbert Font i Sagué la cita com a cova de Subiranes (1897); M. Faura i Sans (1909); E. Balcells (1955); A. Vilarrubia (1958) i s'han portat a terme nombroses investigacions científiques en el seu interior, (O. Escolà, (1970); J. Ullastre i A. Masriera, (1973)

L'any 2003 mitjançant un antic espeleòleg, conegut d'uns membres de la SIE del CEA van rebre noticies de l'existència d'una nova cavitat a prop de la Bora Fosca, després de nombroses indagacions aconseguiren posar-se en contacte amb en Pere Güell i l'Associació d'Investigacions i Recerques del Cabrerès, que tot i estar més interessats en el vessant arqueològic, havien trobat la boca d'una cavitat que podia ser interessant. La unió dels recursos humans d'ambdós va donar com a fruit els coneixements actuals, on cal destacar l'enllaç d'aquesta nova cavitat, batejada com a Bora del Medalló, amb la ja coneguda Bora Fosca, obtenint un sistema de 1.257m de recorregut i -60m de desnivell.

Altimira, C (1970).-'Moluscos y conchas recogidas en cavidades subterráneas'. Speleon (17).

Balcells, E (1955).-'Datos para el estudio de la fauna pupípara de los quirópteros de España. Speleon (6).

Borràs, J. Miñarro, JM. Talavera, F (1978).-'el Baix Empordà, el Gironès, la Selva, l'Osona, el Vallès Oriental i el Maresme'. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol. 6):1-292. Ed.Políglota.

Cardona, F (1990).- Grans Cavitats de Catalunya. Espeleo Club de Gràcia.

Domènech, J. i Mor, J (1977).- 'Avanç al catàleg espeleològic del Collsacabra' Vèrtex (57).

Escolà, O(1970).- 'La Dolichopoda de Cataluña' Com. I Congr. Nac. Espel.

G.E.Mollet (1975).-'Sobre las cavidades de la Zona II (Tavertet) de la operación Collsacabra'. Exploracions (2):37-59. Grup Geogràfic de Gràcia.

Rubinat Cabanas, Marc (2005).-'Sistema de la Bora Fosca'. Espeleocat (3):23-30 FCE. Barcelona.

Valles, Jordi de (2010).-'Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Osona, Pla de l'Estany i Selva'. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.4):1-397. EC Gràcia/Federació Catalana Espeleologia.

Dades i fotografies facilitades per F. Rubinat.