MURA, COVES DE

La cova consta d'una única galeria, amb uns corralons laterals i seguint una direcció general N-S.
Un cop travessada la boca, una petita rampa porta de ple a l'ampla galeria d'on hi sobresurt al bell mig una columna estalagmítica. Al sostre, al voltant d'aquesta columna es troben un conjunt d'estalactites que són les úniques que es conserven senceres a la cavitat. Seguint la galeria, aquesta s'estreny una mica i pel cantó esquerre hi han uns passadissos paral·lels a la galeria principal, que tornen a aquesta al cap d'uns 15 metres. La cova es va fent més estreta i el pis inclinat. Al sostre ja no hi han senyals de formacions estalactítiques, però en canvi encara es conserven, malgrat les accions vandàliques, unes cristal·litzacions d'aragonita molt interessants (per a més informació d'aquestes formacions veure el blog: espeleobloc (23-1-2013).
El sostre va baixant però, de sobte, es torna a enlairar i galeria torna a guanyar amplada i es poden tornar a observar formacions parietals. La punta d'una d'elles era anomenada per la gent de Mura com el cocodril i una altra el camell. Passat aquest punt cal remuntar uns blocs per arribar tot seguit al tram final de la cova.

Es diu que cap a l'any 1850 un pagès de Mura veia que tot sovint els ocells anaven i venien i desapareixien per entremig d'unes bardisses, al peu d'unes roques. Ple de curiositat van remenar entre les bardisses i va veure un forat per on s'hi entrava molt just. Van eixamplar l'entrada i en poc temps la cova va ésser molt visitada.
La primera referència escrita sobre la cavitat la dóna Casiano del Prado el 1864 i tot seguit apareix a tots els antics catàlegs espeleològics posteriors (Puig y Larraz; Font i Sagué; Faura i Sans), essent esmentada i visitada diferents vegades per membres de l'incipient moviment excursionista català de finals del segle XIX.
Sembla que la primera visita espeleològica fou la realitzada per M. Faura i Sans l'agost del 1908. L'abril del 1911, un grup de membres del novell Centre Excursionista de Terrassa, dirigits per Domènec Palet i Barba van fer una excursió de caire científic i entre d'altres objectius van visitar la cavitat, tot fent el primer croquis topogràfic que es coneix. Els resultat d'aquesta excursió es recullen en el treball “Excursió geològica i espeleològica a Mura i contorns”.
Degut al poc respecte de la gent que la visitava, l'any 1919 el propietari dels terrenys on es troba la cova, Sr. Armengou, de Manresa, va fer tancar la cavitat tot posant-hi una porta. La clau la tenia el masover Francesc Piqué, de la masia de la Vila. S'establiren unes tarifes de preus (fins a dos visitants: 1 pesseta per cap; fins a cinc, 75 cèntims; fins a dotze, 50 cèntims i en passant de dotze hi havia rebaixa de preus proporcional al nombre de visitants. Al cap dels anys aquella porta va desaparèixer i la reixa actual es va col·locar cap a mitjans dels anys 1980.
El 4 de març del 1934 fou visitada i estudiada per un nodrit grup de membres del Club Muntanyenc Barcelonès, que l'any següent van publicar un detallat treball sobre la cavitat.

1. 
   Llopis Lladó, N. (1935).- “Cova de Mura”. Sota Terra (II): 29-37. Club Muntanyenc Barcelonès.

2. 
   Vives, Salvador (1980).- “ Les cavitats dels contorns de Mura” Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa (22): 215-223. Centre Excursionista de Terrassa

• 
  Coordenades, situació i fotografies extretes del blog: Espeleobloc (dies 21 al 24-1-2013)

• 
  Foto boca: Antoni Ferro (SIE – CEA)