VETA, BAUMA DE LA

Es tracta d'una bonica balma amb una boca de 27 m d'amplada. La fondària assoleix els 18 m, generant una àmplia cambra que fa de bon estar. L'alçada de la cambra es manté entre els 6 i els 8 m, en gran part d'ella. L'existència de cagallons de cabra al terra ens indica que la balma és utilitzada per aquests animals per a aixoplugar-se.

El terra està força concrecionat amb massissos estalagmítics, encara que vells i una mica erosionats. També trobem algun que altre gour. Destaquen unes boniques estalagmites al cantó sud, que per les seves curioses formes varen ser titllades per Joaquim Agustí de 'monòlits que recorden vagament figures humanes'.

Per a calcular l'espeleometria, hem considerat els 18 m de fondària de la cambra als que hem afegit altres 18 m de la galeria Nord. Total, 36 m, però d'extrem a extrem la cavitat fa 44 m.

La balma pren aquest nom per la seva proximitat al coll de la Veta. El topònim 'Veta' de vegades l'hem vist escrit 'Beta'. Per exemple, el mapa de l'ICGC utilitza 'Veta', mentre que el mapa de l'Alpina utilitza 'Beta'.

La cavitat és coneguda per excursionistes locals des de fa temps. Així, l'olotí Joaquim Agustí i Bassols en el seu llibre 'Itineraris de l'Alta Garrotxa (II)' (any 1986) inclou un capítol titulat 'Coves i rieres' en el que fa referència a l'existència de tres cavitats a l'entorn del coll de la Veta.

Aquesta informació és recollida per Francesc Miret al seu llibre 'Coves de l'Alta Garrotxa' (any 1999), tot incloent al catàleg la cavitat anomenada 'Bauma sota la Veta', sense més dades.

De la mateixa manera, Jordi de Valles al seu 'Catàleg Espeleològic de Catalunya' (Vol.3, any 2009) recull la informació i cataloga la 'Bauma Sota la Beta'. A més a més cataloga la 'Bauma de la Veta', de la que diu que es troba al peu d'un greny de roca, tot reproduint les dades aportades per Joaquim Agustí per a la primera de les tres cavitats que esmenta. En realitat, però, ambdues cavitats catalogades son la mateixa cavitat, la que ara ens ocupa, i la del greny de roca ha de ser una altra, gairebé segur el Forat Negre, del que de moment encara no es disposa d'informació.

Totes les dades, topografia i fotografies han estat extretes del web: geb.cat (del Grup d'Espeleologia de Badalona). Apunt del 8-9-2025. Dades: Ferran Cardona (ECM Barcelonès)