Petita gruta de tan sols 4 m. de longitud a ponent de Núria.
Descripción
Petita
cavitat, situada una mica enlairada sobre el camí, de poc més de 4
metres de longitud i uns 2 metres d'amplada, oberta en un rocam de
llicorella vermellosa.
La
boca d'accés ha estat arranjada i antigament havia estat tancada per
una reixa.
Sense
interès espeleològic.
Coneguda des de temps immemorials.
Segons Amades, un pastor anomenat Amadeu va tenir una revelació
divina, segons la qual en una cova del Pirineu hi havia, enterrades,
una imatge de Maria, una olla i una campana que havien sigut de Sant
Gil. Diuen que les va trobar en una cova de la vall de Núria. D'aquí
deriva la creença, també segons Amades, que les dones que no podien
tenir fills, pujaven a Núria a posar el cap, primerament dins l'olla
i temps després es va traslladar el costum a la campana, per poder
ser fèrtils.
Bibliografía
Aymamí,
Gener (2002).- “Les coves de Núria”. IX
Jornades de Literatura Excursionista:
141-150. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona.
Valles,
J. de (2009).- Catàleg
Espeleològic de Catalunya. Vol. 3:
381 pp. Espeleo Club de Gràcia / Federació Catalana
d'Espeleologia. Barcelona.
