Petita cavitat de 18 m. de recorregut al sector del Montcau (Sant Llorenç del Munt).
Sinónimos: Bellver, Cova de
Descripción
Boca
gran que s'estreny als pocs metres. L'interior, bàsicament està
format per una saleta, en un encreuament de diàclasis, d'on neixen
diverses petites galeries de curt recorregut que es troben obturades
per concreció o bé es fan massa estretes. De totes les cavitats del
conjunt de la zona és l'única que presenta formes reconstructives
d'una certa importància, de les que cal destacar gours bastant
grans, generalment secs.
La
topografia de l'ERE dóna un recorregut de 18 metres i la de GES
augmenta fins a 25 metres.
La cita més antiga d'aquesta cova
apareix en l'Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa (1935) on se
l'anomena com a Cova Ballber. Sembla ser que aquest és el cognom
d'un senyor de Mura el qual, uns anys abans, havia acompanyat a
membres del C E de Terrassa. Posteriorment, ja a la dècada dels anys
1950, apareix com a Cova de l'Àngel o de Bellver (això últim
sembla la normalització del cognom Ballber). Des d'aleshores però,
sempre més s'ha conegut com a Cova de l'Àngel.
Bibliografía
GES-CMB
(1974).- Catálogo
espeleológico de la provincia de Barcelona. 198
pp. Club Montañés Barcelonés /Diputación Provincial de
Barcelona.
Romero,
M. (1974).- “Les cavitats del Turó del Montcau (Sant Llorenç del
Munt)” Espeleòleg
(21): 37-62. ERE del Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.
Fotografies
i altres dades extretes del blog Espeleobloc (post del 2-5-2011)
