Es
tracta d'una gran diàclasi que secciona tota la massa rocosa de dalt
a baix, visible fins i tot en superfície, però no explorable. La
galeria resultant, després d'una antesala d'entrada, adopta un caire
remuntant, grimpable mitjançant empotrament, fins que es passa un
pas sota un bloc que comunica amb una saleta elevada originada per
l'encreuament amb una altra diàclasi, també alta de sostre, però
impenetrable pocs metres més endavant, El desnivell màxim és de +8
metres.
Topografías
Topografía principal
Historia
La
primera referència que tenim es la de l'exploració
del GELL el 20 de gener de 2002.
Bibliografía
Farrús,
M.;Satorra, A.;Pérez, Ll.(1999).-”Resultats de les campanyes del
grup espeleològic lleidatà a la serra del Montsant. Anys
1995-1997. El Montsant”. Grallera
(5):5-44. GELL. Lleida.
Farrús,
M.;Satorra, A.;Pérez, Ll.(2006).-”Resultats de les campanyes del
GELL a la serra del Montsant,II. Anys 1998-2005”. Grallera
(6):3-33. GELL. Lleida.
