Cova de 56 m. de recorregut amb diferents sortides a l'exterior (Sant Llorenç del Munt)
Descripción
L'accés
es fa per la boca S, que presenta dues obertures: a la inferior cal
arrossegar-se, mentre que a la de dalt s'arriba amb una cabriola
força fàcil. Ens trobem davant una galeria de 7 metres per on cal
avançar arrupits; de seguida podem copsar a l'esquerra un estret
conducte de 3 metres que desemboca en dues petites boques amagades
per les heures. També a l'esquerra i un xic més endavant surt una
petita galeria que tot seguit acaba taponada per sediments. Seguint
la galeria principal, de secció molt arrodonida, fa una ziga-zaga
fins a trobar unes bifurcacions.
Des
d'aquí es poden prendre tres direccions: la de més a la dreta podem
observar com desemboca a l'exterior després de 4 metres; al costat
esquerre es pot veure un foradet que més tard comunica amb una de
les galeries de la bifurcació. La galeria del mig és formada per un
conducte de 7 metres amb lleugeres giragonses i que torna a sortir a
l'exterior, en un replà on creixen unes alzines. En aquest mateix
replà trobem una segona boca que hi té accés i ja veurem més
endavant.
Si
des de la bifurcació hom segueix cap a l'esquerra, un conducte ens
mena a una galeria de 5 metres on al mig trobem un important
enfonsament, que se supera sense dificultats. Al final una segona
bifurcació ens dóna dues opcions: a l'esquerra trobem una curta
galeria on es circula arrupit i que de forma ascendent, tot fent
giragonsa, ens condueix a un conducte força alt, però als pocs
metres s'acaba molt estret; un foradet al terra d'aquesta galeria
comunica amb la segona bifurcació.
Cap
al costat dret de la darrera bifurcació, segueix la galeria fins a
obrir-se formant un petit vestíbul; en un costat una boca dóna al
replà d'alzines i, a l'oposat, dos reduïts conductes comuniquen amb
el conducte alt. Cap endavant però, un pas acotat ens portarà al
final de la cavitat, formant una àmplia terrassa.
A
l'extrem N, la balconada és més àmplia, tot atansant-se cap al
majestuós turó de les Nou Cabres; al costat E dos forats més
petits ens aboquen al cingle.
La
cavitat es desenvolupa al llarg d'un estrat de conglomerats molt
definit; cap de les seves galeries sobrepassa el nivell d'aquest
paquet de roca ben encaixada dins la gran massa rocosa del turó del
Cabrit.
L'excavació
de la cavitat ha estat propiciada per una xarxa d'interclàsis de
direcció N-S i creuades per altres de direcció E-O.
El
gran esvoranc de la galeria principal sembla originat per la mà de
l'home.
Descoberta
casualment el 21 de març del 1987 per membres de la SIS – CE
Terrassa, a conseqüència d'un error en l'itinerari d'una excursió
al turó de les Nou Cabres. El diumenge següent, dia 29 de març, es
realitzà l'exploració completa i la topografia.
Bibliografía
Badiella,
Xavier (1988).- “ Les Foradades del Cabrit”. SIS
(11):
19-23 /
Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa
(53): 135-139.
Fotografia
extreta del blog: trailsantllorenc
(de Lluís R. Hernández, de Matadepera)