CAL SANTÓ, POU DE

Una boca circular de 1,90 metres de diàmetre ens aboca a un P-22 que incideix al sostre d’una sala de cavernament natural.
El pou, artificial, als seus primers cinc metres es troba revestit de maons per a contenir la capa d’argiles. La resta perfora roca mare.
Arribats a la sala inclinada, d’una vintena de metres de llarg per uns tres metres d’amplada, i orientació NO-SE, per la part baixa trobem algunes formacions i la cota de -26 metres. Si bé el sostre a la base del pou té uns còmodes 2 m d’alçada, aquest va baixant suaument fins els 0,60 m a la part més fonda de la sala. S'observà un solitari rat-penat.
També a la base del pou trobem uns pals de fusta (de Telefònica) i una oxidada bicicleta Torrot. Pujant cap amunt la sala fineix 9 metres més enllà.


A 3 metres de la base del pou, cap amunt i entre les roques, trobem un pouet que no figura a la topografia anterior. Si bé la boca d’entrada és una còmoda obertura de 1x0,66 metres, a 2,60 metres més a baix es fa estret (0,40x0,50 m). Baixem 2 metres més i horitzontalment trobem una petita gatera cega que fineix als 2 metres.
Continuem baixant uns tres metres més i després d’un ressalt arribem a la saleta inferior on s’acaba aquesta nova via a la cota de màxima fondària de -31 metres. La saleta és de sostre baix (uns 0,60 m.), és irregular i amb moltes concrecions, amb unes mides aproximades de 4x5 metres.

Descobert en la perforació d'un pou d'aigua cap a mitjans dels anys 1960. La primera exploració que tenim notícia és la portada a terme per membres de l'ERE – CEC el dia 2 d'octubre del 1966, que hi tornen el dia 23 del mateix mes per topografiar-lo. El 1968 és visitat per membres de la SIRE – UEC, tot citant-lo en una relació d'activitats com Avenc de los Rosales.


Pràcticament sense més notícies de la cavitat (fins i tot es creia que podia estar tapat el pou), però durant la visita que membres del GEB, Espeleocorb i SES del Ger van fer el juny del 2012 al proper Avenc de Sant Antoni, van ser informats per José Antonio Pérez de l'encara existència i situació del pou i d'una cambra inferior no documentada. No és fins el 19 de maig del 2013 que membres del GE Badalona i de l'EC de Gràcia tornen per explorar-lo i topografiar-lo totalment.

1. 
   Borràs, J.; Miñarro, J.M.; Talavera, F.(1978).-”l'Alt Camp, la Conca de Barberà, el Baix Penedès i el Tarragonès” Catàleg Espeleològic de Catalunya (Vol.2):1-246. Ed. Políglota. Barcelona.

• 
  Actualització de la fitxa, topografia i fotografies extretes del blog: espeleobloc (post del 30-5-2013) (Fitxa original d'Enric Porcel, GE Badalona)