La
boca, de 3 metres d'amplada per d'alçada i 3 metres de fondària
sota el nivell de l'aigua, dóna pas a una galeria de 20 metres, el
sostre de la qual es va abaixant alhora que el terra puja suaument
fins a formar una reduïda platgeta al final. A pocs metres de
l'inici hi ha una galeria de poc més de 3 metres de recorregut. Uns
6 metres més endavant hi ha una segona galeria, també a l'esquerra,
de 9 metres de recorregut que fineix en una platgeta de còdols. Ja a
tocar de la platgeta final, la galeria s'eixampla formant en els dos
extrems sengles galeries de curt recorregut i molt estretes.
Encara que coneguda de fa molt de
temps per la gent de la zona, la primera referència espeleològica
la proporcionen membres del GES – CMB que l'exploren i topografien
l'agost del 1982, tot anomenant-la Cova de la Platja de Castell.
Posteriorment, membres de la SIS – CE Terrassa també la van
explorar i topografiar l'agost del 1987.
Bibliografía
Badiella,
Enric; Badiella, Xavier; Badiella, Eduard (1992).- “Les cavitats
litorals del Baix Empordà. (I) de Palamós a Aiguablava”. SIS
(12): 26-51 / Arxiu
del Centre Excursionista de Terrassa
(75): 162-187. Terrassa.
Espí,
V. (1983).- “Nota sobre dues coves marines de la Costa Brava”.
Sota
Terra
(4): 51. GES – Club Muntanyenc Barcelonès. Barcelona
