Coves amb espectaculars formes d'erosió a Torrelles de Llobregat.
Sinónimos: Can Mas, Coves de, Can Riera, Coves segona i tercera de, Vermella, Cova, Bonica, Cova
Descripción
Una
àmplia balma dóna pas a un conducte en la seva part Oest d'11
metres de recorregut i una alçada mitja de 2,50 metres. En direcció
Est, trobem un altre conducte paral·lel de sostre baix i 6 metres de
recorregut, seguint la balma en direcció Est, trobem un ampli
conducte que finalitza en un pou ascendent de 2,25 metres que
comunica amb la cova que es troba més a l'Est d'aquesta. Seguint el
cingle per l'exterior una quinzena de metres, trobem l'àmplia boca
que dóna accés a una galeria d'uns 14 metres de recorregut amb unes
formes d'erosió espectaculars, al fons a l'esquerra trobem el pou
que comunica amb la veïna cova
La
seva gènesi és bàsicament producte de l'erosió eòlica sobre els
gresos vermells del buntsandstein (Triàsic), del tot similar a la de
les veïnes balmes de Bruguers (Gavà). Presenta les peculiars formes
alveolars d'aquest tipus de “taffoni”.
N.
Font i Sagué, a la pàgina 148 del seu Catàlech
(1897) cita textualment:
Torrelles
de Llobregat.144)
Coves de Can Mas.- Són varies y estan situades en la montanya qu'ils
dóna nom.
Posteriorment aquesta cita és
recollida per Faura i Sans (1909) i encara més tard, per Llopis
Lladó en les primeres edicions dels mapes de l'Ordal d'Editorial
Alpina. Malgrat això, no es donen dades d'aquestes cavitats.
No
és fins l'abril de 2018 que un company excursionista ens parla
d'unes coves espectaculars a Torrelles de Llobregat. Una simple
consulta per internet a diferents blogs i rutes excursionistes
(wikiloc) ens donen notícia i imatges d'unes coves excavades en els
gresos triàsics i situades per damunt de Can Mas. La gran majoria
d'aquestes referències les anomenen Coves
de Can Riera
(prenent com a referència la casa situada no gaire lluny, però en
el terme municipal de Cervelló). Altres també les anomenen Cova
Vermella i
Cova Bonica.
No hi ha dubte que aquestes curioses
cavitats, molt conegudes des de fa temps pels excursionistes, no són
altres que les citades per Font i Sagué fa més de 120 anys.
Bibliografía
Font
i Sagué, N.(1897).-”Catàlech
Espeleològich de Catalunya”. Butll.
Cent. Exc. Catalunya
(27):148. CEC. Barcelona
Coordenades,
situació, dades, topografia i fotografies aportades per Martí
Romero i Francesc Rubinat (ERE-CEC).
