CANAL, MINA INFERIOR DE LA

La boca d'1,51x1,50 metres s'obre en un pla d'estratificació que es troba per sota de la Mina Superior de la Canal, situada aquesta a pocs metres de distància; el conducte original s'ha vist força alterat per l'extracció minera. Es tracta d'un conducte descendent molt suau al principi, on segueix una forta rampa, llavors la galeria fa un gir de més de 90º i segueix baixant fins la capçalera d'un pou de 9 metres de desnivell i 80º d'inclinació, a la base trobem un ressalt d'1,70 metres que ens situen en el punt més baix de la cavitat a -21 metres.

L'agost de 1910 Faura i Sans acompanya els biospeleòlegs Jeannel i Racovitza durant les seves excursions a la Conca de Tremp. Faura deixa constància d'una informació oral sobre una cavitat a Llastarri que anomenen Forat Negre.
L'any següent, concretament el 18 de juny de 1911, Jeannel i Racovitza arriben a Llastarri i visiten les Mines de la Canal, on fan una important recol·lecció de fauna.
Durant molts anys, fins el 1979 no es tenen notícies d'aquestes mines i encara ara desconeixem l'existència del Forat Negre. Aquesta relocalització de la cavitat la porten a terme els biospeleòlegs Oleguer Escolà i Jordi Comas, a la recerca de la fauna recol·lectada per Jeannel i Racovitza. Posteriorment es succeeixen moltes més visites, especialment de J. Fresneda, totes amb finalitats biospeleològiques.
El 27 de març de 2019 un equip format per membres del GELL – CE Lleida i de l'ERE – CEC visiten les cavitats tot fent els treballs pertinents de catalogació.

Col·lèmbols

• 
  Pseudosinella sexoculata Schött, 1902

Coleòpters

• 
  Choleva cisteloides Frölich, 1799

• 
  Stygiophyes sanctigervasi Jeannel, 1911 (citat abans com Speonomus sanctigervasi)

• 
  Stygiophyes latebricola elongatus Jeannel 1911 (citat abans com Speonomus latebricola elongatus)

Isòpodes

• 
  Spelaeonethes novus Arcangeli 1935

Opilions

• 
  Nemastoma manicatum Simon

1. 
   Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1979).- Catàleg Espeleològic de Catalunya (el Pallars Jussà). Vol. 3: 211 pp. (Notes biospeleològiques, per Xavier Bellés). Ed. Políglota. Barcelona.
2. 
   Fresneda, J & Escolà, O. (2000).-”Distribución del género Stygiophyes Fresneda, 1998 y descripción de Stygiophyes aldomi allmorphus ssp.n (coleoptera, Cholevidae, Leptodirinae)”. Miscel·lània Zoològica 23.2:55-68. Museu de Ciències Naturals. Barcelona
3. 
   Jeannel,R. et Racovitza,E.-G.(1912).- “Enumération des grottes visitées” 4e sér. Archives de Zoologie Expérimentale et Générale(5e sér.): 572-576. Paris

• 
  Coordenades, situació, dades, topografia i fotografies aportades per Antoni Satorra, Alba Muro (GELL del CEL) i Francesc Rubinat (ERE del CEC).