CARENA DELS PITEUS, POUETÓ DE LA

L'amagada boca de forma arrodonida, voltada de vegetació i en forma de petit pou, ens atansa cap a una curta rampa arrossegats. El cantó dret forma un quatre aclaparadorament perfecte, mentre que el costat oposat, de forma més contínua s'uneix amb l'extrem Est del cantó contrari. El sostre davalla lleugerament vers l'extrem Est, el terra però, ho fa sobtadament mitjançant una gran pedra d'origen clarament mecànic que provoca un ressalt vertical, per bé que en ambdós costats de la mateixa pedra s'hi pugui davallar per unes rampes força pronunciades, tot conduïnt-nos a la màxima fondària de la cavitat a – 7 metres. Al costat Sud de la sala, on el quatre s'eixample, podem observar, en els costats de les parets que forma l'angle, l'encaix que ha format el gran bloc que s'ha després del sostre tot deixant un espai entre les parets de la sala i la gran pedra despresa.

Força coneguda des de fa molts anys. La primera exploració que tenim constància és del GES – CMB l'octubre del 1956.

Badiella, Xavier et al. (1992).- “ La influència dels relleus fluvials epigeus en la gènesi de certes cavitats montserratines” SIS (12): 4-22 / Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa (75): 140-158, Terrassa.

• 
  Revisió coordenades i fotos 'JNC' facilitades per Jordi Navarro, (Centre Excursionista de Castellar del Vallès).