CASTELLCIR, AVENC DE

La petita boca connecta amb un pou de 13 metres, com un tub estret en el primer tram, que ens deixa a la part superior d'una sala de 21 metres de longitud per 4 metres d'amplada amb el sòl constituït per una rampa d'enderrocs fins assolir el punt de màxima fondària. Des de la base del pou d'entrada, i en direcció contrària, apareix la diàclasi originària, força estreta i que es fa impracticable als pocs metres.

No hem pogut esbrinar qui i quan va portar a terme la primera exploració. La més antiga que tenim documentada és la d'Oleguer Escolà el 1979.

1. 
   Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1980).- Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol. 6): el Baix Empordà, el Gironès, la Selva, l’Osona, el Vallès Oriental i el Maresme: 290 pp. Ed. Políglota. Barcelona.
2. 
   Escolà, O. (1986).- “L'avenc de Castellcir o el Forat del Castell” Palestra (33): 18. Portaveu del GEMI. Moià.

• 
  Actualització de coordenades i fotografies extretes del blog: espeleobloc.blogspot. Apunts dels dies 29 febrer i 1 març 2016