Important avenc de gairebé 141 m de fondària a la Serra del Boix (Tivenys – el Perelló)
Descripción
Zona
antiga.
La
boca principal (inferior) dona pas a un pou de 19 m. que ens deixa a
la sala més gran de l'avenc, de 14,7 x 9,7 m. En l'extrem N es veuen
les dues finestres inferiors que donen a l’exterior. Per l'extrem S
està la continuació de la cavitat per un pou de 7 m. A la seva base
podem: desgrimpar un R.7 que ens deixa en un pis inferior o continuar
pel nivell superior, més directe. A partir d'aquest punt entrem en
un sector força complex que està format per una gran diàclasi que
donada la forta fracturació ha creat diversos pisos desfonats. El
patró de la secció de tota aquesta zona ve a ser una Y invertida
(seccions S2, S4 i S5)
Tornant
a la base del P.7, pel nivell superior avançarem baixant una rampa
amb algun ressalt fins que la galeria s'amplia i presenta un desfonat
a cada costat. Més endavant arribem a un pou de 4 m. Des de la seva
base baixant un nou ressalt de 2,5 m. arribem a una planta inferior,
que en direcció N ens du a la base del R.7 abans esmentat. En canvi
cap al S arribarem a meitat d'una vertical de 13 m. que podrem baixar
des de la planta principal.
Des
de la base del P.4, continuant pel nivell principal pujarem uns
metres per una corda fixa. Tot just dalt de la corda, el sostre es
presenta a gran alçada, ja que és en aquest lloc on cau el pou que
uneix l'avenc superior amb la fractura principal, anomenat Pou de
la Unió. També en aquest mateix punt, i contra la paret de la
dreta, existeix un desfonat que està equipat i baixa un pou de 13 m.
Baix del pou hi ha un curt recorregut i un estret ressalt que permet
baixar alguns metres més (punts G i H en la topo).
Des
de la base del Pou de la Unió: continuant cap al S, a mà dreta
trobem l'últim desfonat de la galeria principal, aquest dona pas a
un pou de 12 m. que és per on podrem assolir la resta de la cavitat.
Just on està el pou de 12 m. però a mà esquerra, trobem una sala
de la que surten uns laminadors descendents (secció S5). Per aquests
laminadors es pot arribar als desfonats abans esmenats. I com a
tercera opció; si seguim recte encara avançarem uns metres més on
la fractura redueix la seva amplada. Encara podrem superar una rampa
de pedres i una escalada de 5 m. instal·lada en fix, darrere de les
quals la diàclasi es tanca
Baixant
el P.12, aquest ens deixa en una rampa inclinada que dona pas a un
petit pouet de 3,5 m. i a una zona horitzontal. D'ací, i per un pas
estret, accedim a la capçalera d'un P.7. A la seva base s'obre una
sala de 9 x 2,5 m. i decorada per unes llargues estalactites. A
l'extrem NO de la sala i a mitja alçada trobem un estret pas que fou
desobstruït per la UEC de Tortosa i la SIET de Tarragona. Es tracta
del Pas del Bitxo, on comença
la zona nova.
Zona
nova.
A
partir del Pas del Bitxo s'obre la part més estreta i incòmoda de
l'avenc. Cap al sud s'avança per uns conductes descendents i gaire
estrets en els quals salvem alguns ressalts. Més endavant la
fractura s'eixampla formant una alta diàclasi amb les parets
decorades per vistoses colades. En aquest punt surt un passamans
descendent que ens du a la base de la galeria. Es tracta del
passamans de la 'muerte'.
Una
vegada al terra, en direcció S existeix un ressalt ascendent que ens
du a un estret pou explorat en dates posteriors a la realització de
la topografia. Aquesta vertical dona a un lloc ja conegut, la
Galeria Càtar. En direcció N continuarem per la base de la
diàclasi, descendent entre material clàstic fins arribar a un
ressalt de 4 m. A la seva base tornem a canviar de direcció cap al
S, i de seguida assolim la capçalera d'un nou pou de 8 m. Aquest ens
deixa a la Galeria Càtar, molt decorada i similar a l'anterior però
més ampla. La galeria baixa enrampada fins la base d'una escalada.
Però, al peus de l'escalada i al terra s'obre un petit forat que
dona pas a un parell de pous estrets que baixen fins la cota de
-136,2 m.
Agafant
la corda de l'escalada de 6 m entrem en una galeria també decorada
per boniques colades. Aquesta aviat presenta un desfonat que superem
per un passamà; és el Pas del bloc caigut. A l'inici del
passamà tenim dalt nostre una xemeneia que és per on cau el pou
abans esmentat. A l'altre extrem del passamà la galeria redueix
dimensions i parteix una nova escalada. Aquesta és de 8 m. i ens
torna a deixar en una fractura desfonada on caminarem per una cornisa
amb l'ajuda d'un altre passamà. Aquesta galeria s'anomena “Meandre
Vicente”, encara que realment és una galeria tectònica.
Una
vegada superat el desfonat, la galeria redueix les seves dimensions i
es presenta amb les parets concrecionades. Baixem fins a trobar la
capçalera d'un pou de 6 m. que ens deixa en una saleta. Des d'aquí
i en direcció S tenim dues possibilitats: 1) Per una banda seguir la
via principal remuntant per la galeria de la dreta. 2) O bé per la
galeria de l'esquerra baixar cap als Pouets de Didaket.
Per
la galeria de la dreta remuntem per una diàclasi de reduïdes
dimensions fins assolir una gran galeria; som a la Galeria de
l'Obaga. Aquesta presenta alguns pisos inferiors formats per
l'acumulació de grans blocs. La sala, allargada, te unes dimensions
de 18 x 2,1 i uns 10 m. d'alçada. Des del seu extrem S es pot
continuar per dos conductes diferents que més endavant tornen a
ajuntar-se. El conducte superior per un pou de 6 m. ens deixa en una
ampla cornisa entre grans llastres. Al conducte inferior s'accedeix
per uns blocs i és de més modestes dimensions. Després de baixar
un complicat ressalt ens deixa també a la mateixa cornisa que el
conducte superior.
La
Cornisa de les llastres, anomenada “la T”,
desemboca en mig d'una vertical de 33 m. excavada seguint la mateixa
diàclasi que forma tota la cavitat. Aquesta vertical podem
recórrer-la cap amunt o cap a vall. Primer anem a descriure-la cap
avall. Comencem baixant un pou de 17 m. dividit en 2 per un replà. A
la seva base recorrem una galeria descendent en direcció N. Al seu
extrem N veurem cap amunt un ressalt que dona pas a una continuació
de la galeria, per aquí és per on es junta la via dels pouets de
Didaket. Però per accedir a la cota de màxima fondària
agafarem un pas estret al terra que ens du a un pou de 5 m.
A
la base d'aquest podem encara baixar un ressalt i accedir a una
galeria de 25 m. de recorregut on es situa la cota de -140,8 m.,
màxima fondària de la cavitat. Des de l'extrem N d'aquesta galeria
es pot pujar a un pis superior que torna cap al S i ens deixa a la
capçalera de l'últim pou de 5 m. En aquesta galeria inferior les
seccions són mes reduïdes.
Tornant
a la Sala de les Llastres l'altra opció que ens queda es
remuntar l'escalada realitzada pels exploradors de la UEC i la SIET.
Pujarem un pou de16 m. que ens deixa en una ampla fractura de 15 m.
de recorregut amb una amplada de 2,8 m. i el sostre a 10,5 m.
d’alçada. Des d'ací parteix una nova escalada de 12 m. que du a
un altre pis superior. Dalt de l'E.12 s'obre una galeria ampla, que
més endavant queda quasi tapada per material clàstic de gran volum.
Una vegada superada l'estretor eixim a una saleta d'on surt una
xemeneia. Dalt d'ella encara es troben dues petites sales on es nota
un suau corrent d'aire. En dies ventosos el corrent d'aire és més
fort. La saleta situada més al S acaba en una cúpula; la cúpula
final. Aquesta queda, segons les dades topogràfiques, a només 5 m.
en planta i 12 m. en desnivell de la cova de Xàquera, amb la qual
encara no ha sigut possible comunicar però que amb tota seguretat
forma part de la mateixa fractura.
Pouets
de Didaket.
Pel
que fa als pouets de Didaket, aquests comencen a la sala que
hi ha a la base del pou de 6 m. Des de la sala i en direcció S tenim
dues possibilitats: 1) Remuntant per la galeria de la dreta seguirem
la via principal abans descrita. 2) Per la galeria de l'esquerra
baixarem cap als pous de Didaket. Encara que es diguin pouets
de Didaket es poden descendir sense corda, ja que es tracta d'una
galeria amb molts blocs i pedres, de dimensions reduïdes i salpicada
de ressalts. Aquesta via es junta a la que baixa a la cota màxima
abans del pou final de 5 m.
Boca
superior: Avenc nº 3 del Cim de l'Obaga del Pollo
L'avenc
superior s'obre en un enfonsament i la seva boca, en disposició
horitzontal i de 1,2 x 0,6 m., dona pas a un pou de 8 m. A la seva
base ens trobem dalt d'un con d'enderrocs dins de la fractura
principal que forma la cavitat. En direcció N continua una galeria
ampla que als 15 m. acaba. És en aquesta zona on hi ha un foradet al
sostre que arriba a comunicar amb l'exterior, encara que per les
seves dimensions passa desapercebut.
Tornat
a la base del P.8 i en direcció S, hi ha una estreta galeria
descendent que ens presenta un seguit de ressalts fins arribar a un
punt desobstruït per Carlos Cantero: el pas del blavet.
L'estretor vertical, fruit de la desobstrucció, ens deixa en un
replà sobre un pou de 20 m. (Pou de la Unió) que a la seva
base comunica amb la galeria principal de l'avenc principal. Però en
la zona inicial del pou,i cap al N, podem accedir a una galeria
ascendent de 12 m.
La
primera exploració va ser portada a terme per membres del GES –
CMB el juny del 1954 en el decurs d'una primera campanya a la zona de
Rasquera i el Perelló, la qual tingué continuïtat la Setmana Santa
de 1955.
Pràcticament
oblidada, no tenim notícies d'ella fins l'agost de 1983 que membres
de la SIE – CEA la visiten i aixequen una nova topografia (cota
màxima: - 54, m).
Molts
anys després és visitada per membres de la UEC Tortosa l'any 2012,
que reinstal·len la cavitat i els hi sembla que se'n sortit de les
topografies conegudes. No tornen però fins el 2017 amb la intenció
de revisar incògnites. Al fons de l'avenc observen un rat-penat que
s'escola per un foradet i en aquest punt comencen una feixuga
desobstrucció que permet obrir un pas (Pas del Bitxo)
molt selectiu en el primer moment. Durant les següents setmanes les
exploracions es succeeixen: desobstruccions, escalades, ... i la unió
del conegut com Avenc nº 3 del Cim de l'Obaga del Pollo amb la resta
de la cavitat mitjançant una curiosa coloració; abocant una garrafa
de 5 litres de blauet casolà al fons d'aquest avenc situat uns
metres més amunt. L'endemà van poder observar a la volta de la part
superior de l'avenc nº 1 els regalims de color blau i així poder
desobstruir fins a la unió física de totes dues cavitats.
Als
exploradors de la UEC es van unir membres de la SIET (Tarragona) i de
l'Espeleo Club Castelló, tot formant un nombrós equip que al llarg
de 2018 van poder explorar el complex conjunt de conductes i aixecar
una acurada topografia.
Bibliografía
Montoriol,
J. y Andrés, O. (1955).- Estudio geoespeleológico de varias
cavidades del borde oriental de la Sierra del Boix (Tarragona)”
Speleon
VI (4):
257-277. Universidad de Oviedo.
SIE
(1984).- “Resultat de les exploracions realitzades a la zona del
Perelló (Baix Ebre)” EspeleoSie
(27):
76-97. SIE – CE Àliga. Barcelona.
Revisió
de coordenades facilitada per Julio Serrano (SIE – CEA) octubre
2017.
Fotografies
extretes del blog (www.espeleobloc.com.es) post del dia 6-11-2017.
Actualització
de dades (2019) extretes de la Memòria
del Sistema de l'Obaga del Pollo – Serra del Boix
(Secció d'Espeleologia i Barrancs de la UEC – Tortosa),
guanyadora del Premi N. Font i Sagué (Edició 2019) atorgat per la
Federació Catalana d'Espeleologia (Facilitada per Vicent Barraquet,
UEC).
El
contingut d'aquesta memòria es pot consultar al blog:
cavitats-subterranies.blogspot
(de
l'Espeleo Club Castelló). Apunt del 23-2-2020 i d'on hem extret
algunes fotografies.
