CINGLE DE CAL DURO, COVA DEL

Una boca circular dóna pas a una curta galeria de planta llisa i d'uns 4 metres de recorregut, aquesta enllaça amb una sala de sostre baix i planta ascendent, accessible mitjançant un curt esglaó. Al final de la galeria d'entrada, per la dreta trobem una galeria de reduïdes dimensions per on es pot avançar uns metres fins a l'entrada d'un pou impenetrable on s'han sondejat -6 metres de fondària.

La primera notícia que tenim de la cova és de principis de l'any 1974, dins d'una sèrie d'exploracions portades a terme per Joan Pallarès, Xavier Bellés i d'altres en aquesta zona de Pallejà. Ells l'anomenen Cova de les Pedreres Velles. També parlen, sense visitar-la, d'una segona cova penjada al cingle, vora l'altra i a la seva dreta que sembla de poca importància, la Cova nº 2 de les Pedreres Velles (Veure foto amb les dues boques).
Un any més tard, el 1975, membres de l'ERS – AEEF (Barcelona) tornen a visitar la cova, i sense tenir notícia de l'exploració anterior, la bategen com a Cova del Tub, en referència a un tub de ferro que hi havia a la paret de la pedrera abandonada.
No sabem perquè, l'any 1984 apareix catalogada com a Cova del Cingle de Cal Duró, mantenint les altres dues denominacions com a sinònims.
Cap a finals dels anys 1980's, un grup d'excursionistes localitzen en aquest sector una cova amb restes arqueològiques que és excavada posteriorment per arqueòlegs i la denominen Cova de la Guineu. En un principi es pensa que pugui ser la mateixa cavitat, fins i tot hi ha qui ha pintat Cova de la Guineu al seu interior, però a la fitxa de patrimoni arqueològic detallen que es tracta d'una balma de 4 x 5 m. Al mapa de l'ICGC apareix ressenyada en aquest mateix punt i com a Cova de la Guineu. Sense tenir la certesa, pensem que en aquest mateix sector hi ha tres coves, però s'hauria de comprovar.

1. 
   Asensio,A.; Valdepeñas,P.(1993).-”Las cavidades de la Mola de Montmany y alrededores”. Passamà (1):5-26. GIRES. Sant Esteve de Sesrovires.
2. 
   Rubinat Aumedes, Francesc.(2004).-”Catàleg Espeleològic del massís de l'Ordal” EspeleoSie (monogràfic):1-117. SIE-CE Àliga. Barcelona.
3. 
   Rubinat, Francesc; Pallarès-Personat, Joan.(1984).-”Catàleg Espeleològic del Massís de Garraf - Unitat Septentrional - Sector 14”. GOURS (10):61-73. GEFOMA. Barcelona.

• 
  Revisió de coordenades i fotografies extretes del web: espeleodijous.cat Apunt del 13-4-2021. Dades: Pere Cantons i Jordi Perera