COLL D'ALZINA, POU DEL

Boca de 1,5 metres de diàmetre oberta en la capa de terra vegetal i conglomerat alterat, en mig d'unes alzines. Ressalt de 4 metres fins a una petita saleta de descomposició del conglomerat. Continuació del pou en l'extrem SO de la saleta, sobre diàclasi E20S, molt ben observable. A partir d'aquí comencen les infiltracions, especialment abundants segons l'època de l'any. A la cota – 9, en l'extrem O del pou hi ha un conducte lateral que aporta noves infiltracions. La secció del pou és típicament ovalada i allargada en el sentit de la diàclasi, amb una petita canal deguda a les infiltracions del conducte lateral. A – 15 metres el pou talla una capa de margues de 15 centímetres de gruix. Més avall hi ha un petit replà que fa anar el pou cap a l'O.
El fons (- 32) origina una planta de 9 x 3,5 metres en la qual s'aprecia una diàclasi E-O a l'extrem N. A l'O es troba una petita galeria remuntant de pis ocupat per un cúmul de conglomerat descalcificat, base d'un fus lateral d'11 metres d'alçada, fins a una capa de margues que el limita superiorment.

La primera exploració va tenir lloc el setembre de 1963, quan un equip de l'Operació Solsonès, integrat per membres de l'EDES; EDECA i ERE-CEC, acompanyats per veïns d'Oriola els hi van ensenyar la cavitat.
Una segona visita, el 12-3-1967 per membres de l'ERE-CEC, va ser destinada a la topografia i estudi de la cavitat.

Coleòpters: Speonomus mercedesi Zar.
IX-1963; 12-III-1967 O.Escolà



Arachnida Araneida
Col. Leiodidae Lepthodirini Speonomites mengeli
24-XII-2017 Serrano – Roca leg.
4 exemplars

1. 
   Escolà, O. (1979):- “Solsonès 2: L'Avenc de Coll d'Alzina” Espeleòleg (29): 609-611. ERE-CEC. Barcelona

• 
  Actualització de fitxa desembre de 2017, coordenades, dades, biospeleologia i fotos, facilitades per Montse Roca i Juli Serrano (SIE-CEA).