DOLINA GAMBUSA, HORAT DERA

En l'extrem N de la dolina, per damunt del punt d'absorció on s'escola un petit rierol que travessa la dolina, existeix una estreta diàclasi que porta, després d'alguns ressalts, a una galeria orientada N-S. Aquesta, de majors dimensions que la part superior de la cavitat, finalitza al N per un caos de blocs, mentre que l'extrem S permet d'accedir a una grans galeries que finalitzen, ja sigui per estretors, per obstruccions o bé per galeries laterals que acaben en sales sense continuacions possibles.

Descoberta per Bernard Magos l'estiu del 1972 i va ser un dels objectius de l'expedició franco-belga de l'agost del 1973, quan van fer la primera exploració. La van anomenar Gouffre T1 o Trou du Pèlerin.
El 28 d'agost del 1978, dins d'una nova campanya a la zona, aquest cop per part del Groupe Spéléologique des Pyrénées (Tolosa de Llenguadoc), la visiten de nou i aixequen una nova topografia, un mica (no gaire) més acurada que la que van fer els primers exploradors. Aquest la van anomenar Gouffre de la Petite Doline.
L'estiu de l'any 1990 també és visitada pels companys de la SIS – CE Terrassa en el decurs de la seva primera campanya al Uelh deth Tur.

1. 
   AA (1974).- “Expedition Spéléologique franco-belge dans les Pyrénées espagnoles” Rapport d'expedition – Canarss (4): Federation Spéléologique de Belgique.

2. 
   Besset, Y. (1978).- “Spéléologie au Val d'Aran (Espagne)” Ouarnède (9): 57-76. GS des Pyrénées. Toulouse.

3. 
   Quirós, M.; Galí, D.; Badiella, X.; Badiella, E. (1992).- “Uelh d'eth Tur” SIS (12): 73-84 / Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa (75): 209-220. CE Terrassa.