ESTORAC, COVA-AVENC DE L'

L'accés es realitza per una dolina que originariament es presentava com una trinxera disimètrica de 2 metres d'amplada i 5 metres de llarg, d'orientació ONO-ESE, amb una clara influència estructural. Per l'extrem oriental un suau pendent porta fins la cota – 3,5 on una estreta obertura a ran de terra dóna pas a la part subterrània.
La gatera de connexió, després d'uns 5 metres arrossegats, ens porta a una saleta de 12 x 5 metres i una alçada màxima de 10 metres, que representa, volumètricament, la major cambra de la cavitat, trobant-se subdividida per un ressalt intermedi de 2 metres, sota el qual es desenvolupa un pis inferior. Al punt de major profunditat de la saleta (- 11), un petit forat a terra (bastant selectiu el seu pas), descendeix 3,5 metres d'una manera irregular i amb blocs empotrats que dificulten el pas. Al seu fons es desenvolupa una galeria d'amplada progressivament major d'1 a 2 metres, d'aspecte meandrificat i d'una llargada aproximada d'uns 20 metres. Aquest sector de la cavitat és el de major bellesa per la gran quantitat de formacions estalactítiques. Just a la paret oriental de la galeria, a nivell de planta, s'obre un altre forat estretíssim, que ens porta a un petit pendent i damunt un ressalt des d'on domina una saleta de 4 x 2 metres, coberta per gran quantitat de blocs amb senyals evidents d'acció hídrica. Entre ells, en direcció NO s'obre un pou de 12 metres dividit en dues unitats coalescents i comunicades.
El fons del pou (8 x 2 metres) es troba ocupat per una considerable acumulació clàstica sense cimentar, que permet introduïr-se entre ells per arribar als 40 metres de fondària, cota de màxima penetració i punt on la impermeabilització argilosa permet l'acumulació d'aigua,  de nivell molt variable.

Cap a 1960, membres de la SES – CE Puigmal (Barcelona), acompanyats en moltes jornades pel Sr. Cohí, conegut excursionista tortosí de l'època, van realitzar una sèrie de campanyes a la zona de Caro i Mola de Catí, explorant per primer cop aquesta cavitat, encara que no va quedar constància bibliogràfica i les úniques dades van ser extretes de l'arxiu inèdit de l'Emili Sabaté. Com a curiositat, donem a conèixer la topografia que es va fer cap a l'any 1960 i que fa molts anys vam tenir l'oportunitat de copiar.
La cavitat va ser donada a conèixer més tard arran de les campanyes realitzades per la SIE-CEA durant la primera meitat dels anys 1970.

1. 
   SIE (1978).- “Contribució al coneixement espeleològic dels Ports del Caro (Baix Ebre) (IV): La Mola de Catí i el Mont Caro”. EspeleoSie (21): 27-70. SIE-CE Àliga. Barcelona.

• 
  Revisió de coordenades i actualització dades de localització facilitades per Julio Serrano (SIE - CEA)