GISPERT, COVA D'EN

CovaBaix EmpordàRecorrido: 174 m

Sinónimos: Monjos, Cova dels

La cova marina més emblemàtica de la Costa Brava amb 174 m. de recorregut


La boca té 5 metres d'amplada per 8 d'alçada i amb una fondària màxima de l'aigua de 9 metres que anirà disminuint lentament a mesura que ens endinsem a la cavitat. Creuada la boca trobem una llarga galeria rectilínia de 100 metres que s'eixampla suaument fins als 10 metres en algun punt. El sostre s'enlaire sobtadament fins a 13 metres per anar disminuint ja cap al final de la galeria donant pas a una gran sala. Als 80 metres de recorregut trobem, a la dreta, una galeria de 16 metres amb el sostre baix i una amplada de 4 metres al principi i de 2 al final.
Tornant a la galeria principal arribem a la sala esmentada, aquesta mesura 32 metres de llarg per 13 d'ample i 15 d'alçada. Al mig de la sala hi ha uns grans blocs despresos del sostre que interrompen el pas de les barques de dimensions regulars, a partir d'aquí només és possible seguir amb l'ajut d'un bot més petit o mullant-se. La fondària de l'aigua a la sala és escassa, de 0,20 a 1 metre en alguns punts.
Al costat S hi ha una galeria de 10 metres de recorregut, força estreta i que acaba en un eixamplament on hi trobem dues platjoles. Seguint la direcció principal de la cova, la sala perd sobtadament alçada fins arribar a 1,5 metres per damunt de l'aigua, alhora s'estreny formant una galeria amb el sostre força concrecionat. Seguidament s'arriba a una saleta on hi ha una platja de còdols que dóna fi a la cavitat.

Coneguda des de temps immemorials. La ressenya més antiga que coneixem és la del relat d'una visita publicada al Eco Bisbalense (1886). Després és recollida en els catàlegs antics (Puig y Larraz; Font i Sagué; Faura i Sans) però sense donar pràcticament cap dada sobre ella.
El primer document espeleològic sobre ella no arriba fins l'any 1952, fruit d'una exploració i estudi portat a terme per membres del GES – CMB l'agost d'aquell mateix any.

  1. Badiella, X. (1990).- “Cavitats litorals” a: Grans cavitats de Catalunya vol.2 de Ferran Cardona. Espeleo Club de Gràcia.

  1. Badiella, Enric; Badiella, Xavier; Badiella, E. (1992).- “Les cavitats litorals del Baix Empordà. (I) de Palamós a Aiguablava” SIS (12): 26-51 / Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa (75): 162-187. Terrassa.

  1. Montoriol, J. (1952).- “Estudio de una cueva de erosión marina en la Costa Brava (Begur)”. Speleon III (3-4): 191-196. Universidad de Oviedo.

  • Coordenades i fotos exteriors extretes de wikiloc (autor: Davecr)

  • Foto interior de Josep Castelló (Canal 324)