La
boca, de 0,5 x 5 metres, es troba obstruïda per una acumulació de
blocs, entre els qual cal escolar-se per penetrar a la part superior
d'una diàclasi que es troba accidentada per un cúmul important de
blocs encastats entre les parets i entre els quals es pot baixar fins
el punt de màxima fondària a la cota – 11.
Descobert i explorat per membres de
la SES – CE Puigmal cap a 1959.
Localitzat de nou el desembre del
1972 per Joan Borràs (GES-CMB) en el decurs del treballs del seu
catàleg del Garraf.
Bibliografía
Borràs,
J. (1974).- Catálogo
espeleológico del macizo de Garraf.
Vol. II. 166 pp. Barcelona.
Revisió
de coordenades i fotografia boca facilitades per Martí Romero (ERE
– CEC)
