Es
tracta d'una gran balma d'uns 20 m de llargada per 5 m de fonda,
repartit en dos cambres. La més occidental és la més gran, el
doble que l'altra. El terra està ple de còdols i terra caigut de
les parets i del sostre per l'erosió. Encara si pot trobar les
restes del esquelet d'un Isard, d'aquí que tingui aquest nom. També
veurem nius d'orenetes enganxats al sostre. La cambra més oriental
és la meitat de l'altra i és per on s'entra per ser la més
assequible per arribar-hi, de les parets regalima l'aigua de la pluja
quan plou i baixa del torrent de la cinglera de Cal Pelegrí. Sembla
que la acció humana no hi ha intervingut encara. L'alçada mitjana
del sostre varia entre els 2 a 3 m. A sota de la balma en direcció
oest, i sota el cingle per on em pujat hi ha una petita balma de 3 x
4 m de base per 1,5 m d'alçada.
