L5, HORAT

Per la poca informació que tenim d'aquesta cavitat, sembla que es penetra per un estret conducte vertical que porta a una sèrie de tres pous seguits (P-16; P-10; P-30). A la base de l'últim pou s'originen dos curts i estrets conductes que porten, una en sentit contrari de l'altra, a sengles xemeneies on acaba la cavitat.

Descoberta per Bernard Magos (Saint-Ambroix, Gard) i Etienne Carels (CARSS) durant la segona campanya d'aquest col·lectiu d'espeleòlegs franco-belgues a la zona de l'estany de Liat. És explorada aquell mateix estiu de 1974 i de l'escarida memòria poques coses es poden esbrinar al respecte.
De la lectura d'aquesta memòria podem deduir que no els hi van quedar gaires ganes de tornar, degut al difícil accés a la zona i “als atacs de les vaques salvatges a les tendes i als aliments. Sense parlar dels atacs dels pastors, també salvatges, a les participants femenines de l'expedició” (traducció literal del francès).

Dodge, Dominique (1978).- “Rapport de la deuxieme expedition franco-belge a Liat: Pyrenées espagnoles (1974)” CANARSS (5): 49-50. Centre d'Activité et de Recherche Subaquatique et Souterraine (CARSS, Bruxelles).