MANYÉ, COVA DEL

De les tres boques que té la cavitat, la més propera a la pedrera és d'accés vertical, mitjançant un pou de 6,50 metres, un pont de roca la separa d'una altra boca situada a 1 metre i taponada per grans blocs, probablement per evitar en el seu dia la caiguda d'animals. Per la tercera boca cal superar un ressalt vertical d'1 metre, seguit d'un nou ressalt d'1,70 metres, al que segueix una curta galeria en pendent que ens duu fins una sala de 15X10 metres, el sòl d'aquesta és en suau pendent en direcció NE, mentre que en direcció SO és en fort pendent, on una rampa de blocs ens porta per una curta galeria fins una saleta final de 9X4 metres amb forma triangular, al final d'aquesta hi ha un petit pouet obturat per blocs.
El desnivell aproximat és de 19 metres i el recorregut també aproximat és d'uns 90 metres. Aquestes dades són el resultat d'haver fet una poligonal boca-fons i a la galeria NE, realitzada el gener de 2016; seria interessant realitzar una nova topografia.

Malauradament, tant a l'exterior com dins de la cavitat hi trobem una gran quantitat de llaunes de begudes (Gener 2016)


Actualització: La Montse Mañosa ens fa saber que, juntament amb en Jordi Navarro, ambdós del Centre Excursionista de Castellar del Vallès, el dia 2 d'abril de 2022 van procedir a extreure, tant de l'interior com de l'exterior de la cavitat, totes les deixalles que hi havien. Esperem que duri l'estat actual.

Coneguda d'antic a la zona, s'hi han fet prospeccions arqueològiques, l'únic article sobre la cavitat i topografia coneguda és el realitzat per la SIE del CEA el 29 d'abril del 1973.
També es coneix com avenc del Manyer.

1. 
   Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1978).-”l'alt camp, la conca de barberà, el baix penedès i el tarragonès”. Catàleg espeleològic de Catalunya. (Vol. 5): 1-234. Políglota. Barcelona.
2. 
   Ferro, Antonio. (1974).-”La Cova-Avenc del Manyé”. EspeleoSie (15):111-115. SIE-CE Àliga. Barcelona.

• 
  Situació facilitada per Jaume Claverí.