MARIVER DE MARTÍS Nº2, COVA DE

Una depressió en forma d'embut de 4 metres de diàmetre per 2 de fondària, dóna accés a una cambra allargada en sentit N-S de 4x8 metres, on trobem l'entrada arranjada artificialment amb obra.
Al costat S de la sala s'obre un pou de 5 metres de fondària que arriba a una sala inferior, irregular i pedregosa, de la qual surten curtes branques i escletxes entre els blocs del fons.

La cova fou descoberta el 19 de setembre de 1952 per J.M. Verdura vicari de Banyoles,i dos joves que l'acompanyaven. El Dr. J.M. Corominas va batejar les coves amb el pseudònim del descobridor: Mariver de Martís. Aquell mateix any el Dr. Corominas inicià les excavacions.
El 1974 el GEIS del CE Empordanès realitza una topografia de la planta de la cavitat.
El 1981, Joan Borràs (GES-CMB), fa una nova topografia de la cavitat que apareix publicada en el volum 6 del Catàleg Espeleològic de Catalunya.

1. 
   Borràs, J;Miñarro, JM; Talavera, F.(1982).-”el Baix Empordà, el Gironès, la Selva,l'Osona, el Vallès oriental i el Maresme.” Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.6):84-85. Ed Políglota. Barcelona.
2. 
   Canal i Roquet, Josep; Soler i Masferrer, Narcís.(1976).-El Paleolític a les Comarques Gironines.
3. 
   Tarrús Galter, J. (1979).- La Cova Mariver. Estudi dels seus materials epicardials, montboló i bronze. Monografies del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles: 59 pp. Banyoles.
4.  Tarrús i Galter, Josep. (1982).-”L'Alta i la Baixa Garrotxa, del Neolític al Calcolític” Ausa (X/102-104):131-151. Patronat d'Estudis Ausonencs.