Petita cova de 36 metres de recorregut a Martís (Esponellà).
Descripción
Una
depressió en forma d'embut de 4 metres de diàmetre per 2 de
fondària, dóna accés a una cambra allargada en sentit N-S de 4x8
metres, on trobem l'entrada arranjada artificialment amb obra.
Al
costat S de la sala s'obre un pou de 5 metres de fondària que arriba
a una sala inferior, irregular i pedregosa, de la qual surten curtes
branques i escletxes entre els blocs del fons.
La cova fou descoberta el 19 de
setembre de 1952 per J.M. Verdura vicari de Banyoles,i dos joves que
l'acompanyaven. El Dr. J.M. Corominas va batejar les coves amb el
pseudònim del descobridor: Mariver de Martís. Aquell mateix any el
Dr. Corominas inicià les excavacions.
El 1974 el GEIS del CE Empordanès
realitza una topografia de la planta de la cavitat.
El 1981, Joan Borràs (GES-CMB), fa
una nova topografia de la cavitat que apareix publicada en el volum 6
del Catàleg Espeleològic de Catalunya.
Bibliografía
Borràs, J;Miñarro, JM; Talavera,
F.(1982).-”el Baix Empordà, el Gironès, la Selva,l'Osona, el
Vallès oriental i el Maresme.” Catàleg Espeleològic de
Catalunya (vol.6):84-85. Ed Políglota. Barcelona.
Canal i Roquet, Josep; Soler i
Masferrer, Narcís.(1976).-El Paleolític a les Comarques
Gironines.
Tarrús Galter, J. (1979).- La
Cova Mariver. Estudi dels seus materials epicardials, montboló i
bronze. Monografies del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles:
59 pp. Banyoles.
Tarrús i Galter, Josep.
(1982).-”L'Alta i la Baixa Garrotxa, del Neolític al Calcolític”
Ausa (X/102-104):131-151. Patronat d'Estudis Ausonencs.
