MAS DE LES FONTS, ESQUERDA Nº 1 DEL

De tot el conjunt d'esquerdes del Mas de les Fonts és la més coneguda, la boca superior dóna accés a un pou de 36 metres. La boca inferior te més amplada  i és de fàcil accés, després de baixar a una petita sala un pas estret comunica amb un pou de 20 metres la base forma una galeria descendent de 18 metres de recorregut fins fer-se impracticable. Aquest sector de galeria comunica amb la base del pou de 36 metres.

Malgrat que s'atribueix la primera exploració a en Font i Sagué, i aquest l'esmenta al seu catàleg, però enlloc diu que hi hagi estat. A l'article de la Font d'Armena ni tant sols l'esmenta.
Rafael Amat i Carreras l'explora per primer cop el 24 d'agost del 1925 i l'anomena Esquerda del Mas de les Fonts. Considera que pot haver baixat fins a -50 metres, tira una pedra i calcula que l'esquerda baixa uns 50 metres més.
El 1963, la gent del Club Muntanyenc Barcelonès la va tornar a explorar i li atorguen una fondària de 40 metres. Aquests també l'anomenen Esquerda del Mas de les Fonts.
A finals dels anys 70s es explorada per l'ERE del CEC, on citen les diferent esquerdes com Penya Esquerdada, amb diferents números per identificar-les, en aquest cas la número 1.
El 28 de novembre de 1995 és explorada i topografiada per membres del SEO-CE Vallirana, aquests les anomenen amb les sigles SM-3/4.

Troglocharinus Ferreri Reitt.
Recol·lectats 13 exemplar l'agost del 1936 per Noel Llopis Lladó.
Recol·lectats 14 i 32 exemplars respectivament el 6 d'abril del 1975 i l'onze de setembre del 1976 per Oleguer Escolà i Boada.    

1. 
   Font i Sagué, N. (1898).- “Un descobriment espeleològich (teoria de la Font d'Armena)” Butlletí. CEC (45): 237-248; (46): 265-276. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.
2. 
   Amenós, Toni.(1980).-“Esquerda del Mas de les Fonts”. Espeleòleg (30): 679-684.
3. 
   SEO del CE Vallirana. (2001).-“Les Esquerdes del Mas de les Fonts” Ardenya (1):1-7. Vallirana.
4. 
   Rubinat Aumedes, Francesc (2004).- “Catàleg Espeleològic del Massís de l'Ordal”. Espeleosie (Monogràfic):1-117. SIE del CE Àliga. Barcelona.
5. 
   Valles, Jordi de (2017).-”Baix Llobregat” Catàleg Espeleològic de Catalunya (Vol.6):1-468. EC Gràcia/FCE.

• 
  Situació, coordenades i fotografies facilitades per Montse Roca i Juli Serrano (SIE-CEA), març de 2021.