Cova del Miracle

Gran balma d'uns 50 metres d'amplada en forma de mitja lluna, a la part central hi trobem una gran columna que tanca l'espai, en la part exterior d'aquesta i degut al degotall abundós i constant s'ha format una cascada de travertins. A l'interior de la balma trobem un nivell superior farcit d'estalactites, columnes i gours.
Per la part exterior de la columna és pot accedir a la part superior de la balma on hi trobem una petita balma d'uns 6 metres de fons.

Coneguda a la contrada des de temps immemorials. Puig y Larraz en el seu Cavernas y simas de España (1896) esmenta la cova amb els noms: Cova del Oli, Cueva del Aceite, Cova de la Pudó, Cueva del Betún, Cueva del Petróleo i Cueva de Margalef (sic). Les dades les treu del Boletín del Museo de las familias (1848), on s'explica que del sostre de la cova flueix una substància oliosa, de color negrós i amb forta olor que, en el país diuen és petroli i que alguns l'han feta servir per il·luminar-se.
Font i Sagué, en el seu Catàlech (1897), inclou les mateixes dades que proporciona Puig y Larraz l'any anterior. Pocs anys després Faura i Sans fa les mateixes cites i comenta que la substància negrosa podria tractar-se d'alguna destil·lació hidrocarburada del terrer, procedent de filtracions de capes sedimentàries carbonoses o de lignits oligocènics.
Joan Ferraté, en la seva obra Espeleologia de les comarques tarragonines (1918), cita la Cova dels Miracles i diu que sembla ser la que s'havia esmentat com a Cova de l'Oli, de la Pudor, del Betum i del Petroli. Parla de la gran columna existent en el seu interior i, que serveix per pujar a una galeria superior on es poden recórrer un centenar de metres fins a fer-se impracticable per l'estretor (?) i del petroli indica que ha de ser una fantasia popular, ja que per lo que havem averiguat (sic) a la cova no es troba cap substància oliosa. Pel redactat pensem que Ferraté no va estar mai a la cova i tota la informació li venia de referències d'altri.
De fa molts anys la cova ha estat molt coneguda pels excursionistes i apareix manta vegades als itineraris muntanyencs del Montsant. El seu nom sempre apareix en singular (Miracle), no en plural com l'esmenta en Ferraté.
Recentment (gener 2020), la Montserrat Ubach i el Dr. Mata-Perelló (Sarawak) s'interessen per la cavitat i més concretament per la qüestionada matèria oliosa i negra. Tot fent una sèrie de consultes, l'Enric Aragonès els informa que un company seu, l'Albert Permanyer, expert en geologia del petroli, per raons professionals va visitar la cova fa uns anys, tot prenent mostres de les incrustacions de matèria orgànica a les parets semblants a l'atzabeja, però quines formes indicaven que havia regalimat. En trencar-la amb el martell desprenia aquella fortor que fan els excrements del ramat. Deduí que era producte de la cremació d'aquesta matèria, que probablement els pastors que s'hi resguardaven utilitzaven per tal d'escalfar-se.

1. 
   Borrás, J.; Miñarro, J.M.; Talavera, F.(1984).-”el Baix Camp, el Priorat i la Ribera d'Ebre”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.7). Ed. Políglota. Barcelona.

2. 
   Ferraté, J.(1918).-Espeleologia de les comarques tarragonines. 133 pp. Agrupació Excursionista de Reus.

3. 
   Font i Sagué, N. (1897).- Catàlech Espeleològich de Catalunya. 74 pp. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.

4. 
   Puig y Larraz, G. (1896).- Cavernas y simas de España. 376 pp. Madrid.

5. 
   SAS-CGB (1967).- II Campamento Regional de Espeleólogos – Margalef, Montsant 29-30 abril y 1 mayo 1967. Patrocinat pel Comitè Regional d'Espeleologia (FCM)

• 
  Dades actuals, topografia i fotografies aportades per F. Rubinat (ERE-CEC) i J. Serrano (SIE-CEA) (febrer 2020)