La
boca és enorme, fa 23 m d'alçada per 16 m d'amplada. Podem dividir
la cova en dues parts. La primera, a manera de vestíbul, te el terra
en pendent relativament suau, ocupada per argiles, algunes pedres i
també per vegetació en alguns punts. La segona part és una rampa
argilosa ascendent amb una inclinació de l'ordre de 30 graus, molt
regular, que puja fins assolir el nivell dels sostre. Per la banda
esquerra de la rampa, la paret rocallosa fa una mena de relleix molt
inclinat que s'aboca verticalment sobre la planta de la cavitat.Tota
la paret dreta de la cova és molt recta i uniforme i continua amb
les mateixes característiques a l'exterior, formant un cingle.
La
cova del Moltó, estudiosos de la llegenda del comte Arnau (s. XIV),
la referencien com un dels llocs on va fugir el comte, des del
Santuari del Montgrony i el Forat de Sant Ou, perseguit pels
sarraïns.Ferran
Cardona explica que coneixien l'existència de la cova degut a que
surt en una postal antiga de la col·lecció N.C.LL., la número 5.
Si bé no es coneix l'any de la postal, les fotos d'aquesta
col·lecció estan fetes al voltant dels anys 1915-1920. La postal
mostra el perfil de la boca de la cova vista des del seu interior, de
manera que es veu el paisatge exterior. Com que no hi ha cap persona
o objecte que pugui donar l'escala, no resulta fàcil avaluar les
sevesdimensions.
A la postal es pot llegir “MONTGRONY.
Camí de Ribas des de la cova del Moltó”.
Malgrat l'existència de la postal, ningú – fins ara – havia
anat a buscar la cavitat.Així
les coses, Ferran Cardona es dedicà a analitzar la postal per
intentar saber la situació de la cova. El paisatge que es veu a la
postal pot donar les pistes. Malgrat que la qualitat de la foto és
realment dolenta, va poder identificar alguns punts geogràfics i, a
partir d'aquí, i mitjançant triangulacions sobre el mapa va poder
situar damunt d'aquest el punt on se suposa que hauria de ser. Va
comprovar que en aquest punt no hi havia cap cavitat catalogada, cosa
que descartava la possibilitat que la cova fos coneguda amb un altre
nom. Fos el que fos, la cova no figurava en cap catàleg
espeleològic.Amb
les coordenades del punt gravades al GPS, Ferran Cardona es va
dirigir cap a ell i, en arribar…, allà mateix era la cova!!. I la
seva boca, enorme!!
Bibliografía
Totes
les dades, topografia i fotografies han estat extretes del web:
geb.cat
(del
Grup d'Espeleologia de Badalona). Apunt del 20-7-2020. Dades: Ferran
Cardona (ECM Barcelonès).
