MONÒLIT, COVA DEL

Constituïda per una única galeria estructurada sobre una diàclasi NE-SO i de poc més de 10 metres de longitud que acaba en una estretor infranquejable. A la zona central el sostre s'eleva fins a uns 6 metres i a l'esquerra es troba una petita concavitat lateral.

Citada per J. Virella en el seu recull de cavitats del Penedès (1978). El gener del 1986 és visitada per membres de la SIRE – UEC Sants que fan un croquis del conjunt. Ara bé, durant la Setmana Santa del 1972, un grup de la SIE – CEA topografien algunes petites coves per la zona i una d'elles, que anomenen Cova dels Perduts que, per la topografia (fins ara inèdita) i la situació, gairebé segur es tracta de la mateixa cavitat.