La
cavitat presenta dues boques: La Sud, petita i amb vegetació que la
mig amaga (només arriba a 1 metre d'alçada) i la Nord, de més de 2
metres d'alt, situada sota l'extra-plom. Aquestes dues boques donen
accés a galeries en general estretes, excepte els 10 primers metres
de recorregut, tot entrant per la boca nord, i que s'uneixen en un
punt, situat a 10 metres de la boca sud, que de moment no és
franquejable, en ésser ocupat per sediments de carbonat càlcic no
totalment desobstruïts.
Les
galeries són rectes i segueixen dues orientacions clares, que
gairebé coincideixen amb les de N-S i E-O, tallant-se les diàclasis
en angle recte.
Sembla
que la primera exploració va ser portada a terme per l'encarregat
del Museu de Moià, que la va anomenar Cova del Pèndol, ignorant
aleshores el nom popular de Forat Negre. El 9 de maig de 1976,
membres de l'ERE-CEC l'exploren i realitzen la fixa i la topografia.
Bibliografía
Orta,
J. (1978).- “Fitxes de cavitats: Forat Negre” Espeleòleg
(26-27): 450-452. ERE del CEC. Barcelona.
