Cova Nº2 dels Nerets

La boca forma un pou de 3 per 6 metres i 4 de profunditat, obert a l'extrem NO de la galeria principal. Aquesta de 45 metres de longitud és completament rectilínia vers el SE, de secció molt alta i que va estrenyent-se progressivament. El sòl és pla fins que a la part final, ja estreta la galeria, baixa considerablement fins al punt d'ésser necessària l'exploració per la part mitja de l'esquerda, a una alçària que oscil·la entre els 5 i 10 metres de la base, degut a la seva estretesa. La galeria rep algunes derivacions desenvolupades sobre una xarxa d'esquerdes que prenen l'únic sentit E15S – O15N. És aquesta la direcció que pren ara la cavitat, per a després de 14 metres arribar a la cruïlla de cinc galeries, continuant la més llarga d'elles 12 metres amb la direcció primitiva vers el SE. Aquest encreuament, al tenir un xic més d'amplada que la resta de galeria, permet baixar fins al seu fons on es troba una nova galeria inferior.
Tornats a la boca d'entrada, pel costat NE hi ha un baixador que en forma de pou escalonat, assoleix uns nivells inferiors superposats, ja que surten uns braços de galeria a costat i costat, en el sentit general E15S – O15N, que per l'extrem occidental arriben a enllaçar amb dues branques que provenen de la cova nº 3, encara que el pas és impenetrable per la seva estretor.

Durant el mes d'octubre del 1968, membres de la SIE – CEA exploren tota una sèrie d'esquerdes situades vora la comporta de l'embassament de Talarn, anomenant-les Cova-avenc de la Comporta nº 1, 2 i 3. Aquestes exploracions només surten recollides en una relació d'activitats de la SIE de l'any 1968 (EspeleoSie nº 6) i mai més se'n va saber res d'elles.
Cap a l'any 1979, membres del GES – CMB, durant els treballs de recerca per al Catàleg Espeleològic de Catalunya, retroben les cavitats, les topografien i decideixen anomenar-les amb el topònim de la zona, els Nerets.