OLÈRDOLA, AVENC D'

Petit pou de 6 metres de fondària que a la seva base s'origina una curta galeria en lleuger pendent amb dues petites xemeneies.

La primera exploració va tenir lloc el febrer del 1951 per part de Francesc Español i Àngel Lagar durant una de les seves sortides amb finalitats biospeleològiques. Segons sembla, durant anys, la cavitat presentava un segon pou en que arribava a una fondària d'uns 12 metres, però durant la dècada dels anys 1960 va ser obstruït per una sèrie de blocs llançats deliberadament des de l'exterior.
Espeleòlegs de Vilafranca el van rebatejar com avenc del Conill i a Vilanova el coneixien com avenc del Castell, però en ambdós casos amb posterioritat a que es taponés el segon pou.
Actualitzem la fitxa (març 2016) incloent la topografia, fins ara inèdita, feta per l'Oleguer Escolà a finals del 1963 quan encara existia el segon pouet i arribava a 8 metres de fondària i no a 12 com s'havia dit.

Localitat del Troglocharinus variabilis olerdolai, capturat per Español i Lagar el dia 11-2-1951. (En un principi se'l va denominar Troglocharinus españoli olerdolai; i possiblement torni a canviar, si no ho ha fet ja).

1. 
   Ferrer, A. (1968).- “Les cavitats de Sant Miquel d'Olèrdola” Espeleòleg (7): 275-279. ERE del Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.

2. 
   Lagar, A. et al.(1973): “Cavidades del Penedès (5ª nota)” Senderos (178): 9-14. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona.

Topografia i fotos extretes del blog Espeleobloc (29-4-2010).