Esquerda de 14 metres de fondària al Montsec de Viudà (Àger)
Descripción
Es
tracta d'una esquerda que discorre majoritàriament a cel obert. Es
pot accedir per dos punts. Si accedim pel punt més elevat, baixarem
un ressalt d'un metre que ens situarà dins de l'esquerda, en
direcció N trobem un seguit de ressalts que cal instal·lar per
baixar, que ens situen al capdamunt d'una rampa de pedres, al final
de la rampa trobem un petit conducte que acaba en una petita saleta,
de nou al final de la rampa l'esquerda gira a l'esquerra fins arribar
al punt més fondo a -14 metres, aquí trobem un conducte que de
seguida gira a la dreta i queda obturat per uns blocs per on es veu
la llum però que impedeixen la connexió amb una altra part de
l'esquerda. Situats
de nou dins el ressalt del punt més alt, si ens dirigim cap el S,
cal baixar un petit ressalt seguit d'una rampa i un pas desfonat on
trobem una cruïlla, si seguim recte sortirem fora de l'esquerda en
una zona de grans blocs el quals formen una mena de plaça plena de
vegetació i que és força intransitable. Situats de nou a la
cruïlla, per l'esquerra cal remuntar un ressalt i tot seguit
sortirem a l'exterior per un altre punt d'aquesta plaça plena de
grans blocs i vegetació. Si
entrem per la part baixa de la cavitat, situada aquesta una mica més
amunt del graller nº 1, accedirem per una esquerda que baixa on al
final d'aquesta hi ha uns blocs a la dreta que impedeixen passar pel
pas esmentat anteriorment, seguint recte l'esquerda puja i gira a la
dreta, on trobem un pou de 4 metres, a la base d'aquest trobem el
punt més baix de l'esquerda ja esmentat anteriorment.
Es
tracta d'una zona molt fracturada per esquerdes i grans blocs a la
capçalera del barranc de la Pardina, en la confluència amb el
barranc de Pedroneta. Conegudes d'antic a la zona, se les coneix com
los
Grallers,
el GEFOMA les localitza en el decurs dels anys 70s del passat segle,
però no arriba a explorar-les. En els darrers anys, en el cingle que
tanca el barranc pel marge esquerra hidrogràfic, s'han obert
diverses vies d'escalada. En
algunes ressenyes excursionistes erròniament se les denomina com els
Amorriadors
o Amorridors.
Per ser correctes, aquest topònim caldria situar-lo fora del
barranc, un centenar de metres més al NE, on hi ha una zona d'arbres
grans i aigua. Toponímia:
Amorriador:
Lloc on s'amorria el bestiar. Amorriar:
Reunir el bestiar de llana a l'hora de la migdiada en un lloc ombrat. (diccionari
de la llengua catalana),
(Viccionari).
Bibliografía
Dades
inèdites facilitades per Juli Serrano (SIE-CEA) i Francesc Rubinat
(ERE-CEC).
