Cova del Pebre

Gran boca (22 x 11 m.), dimensions que es van reduint lleugerament conforme es penetra en la galeria. Totalment negada fineix en una platja de graves arrodonides. Voluminosos blocs de despreniment al costat O i el terra ocupat per blocs grans igualment arrodonits i sorra omnipresent.
Restes de sediments terrestres i d'espeleotemes. Sembla ser una de les diverses surgències que es poden resseguir per les costes del Garraf.

De ben segur coneguda des de temps remots pels pescadors de la zona, els quals deurien aplicar-li aquest topònim del que no hem sabut trobar la procedència.
És citada per primera vegada per Faura i Sans en el seu Recull (1909) i en els darrers 40 anys surt geo-referenciada, per cert malament, als mapes de l'Editorial Alpina (i de retruc al mapa de l'ICGC), tot assignat-li un recorregut prou correcte de 23 metres.