Boca
de forma allargada i perpendicular al cingle que dóna pas al primer pou,
bastant ample i d'una fondària de 27 metres. La seva base és la part inferior d'una marcada
rampa que s'aboca inmediatament al pou
següent. Si remuntem l'esmentada rampa s'arriba a una saleta on es troben les
úniques formes reconstructives de la cavitat.
El
segon pou té 10 metres de fondària, aterrant a una diàclasi que segueix uns
16 metres
en suau pendent fins sortir a l'exterior per una magnífica boca diaclasiforme,
d'uns 10 metres
d'alçada per 1,5 metres d'ample.
Cavitat
coneguda pels escaladors des de fa temps. El setembre de 1966,
Oleguer Escolà (ERE-CEC) visita la cova inferior i la topografia,
però no arriba a albirar la unió amb la boca superior. No és fins
el 1990 que el guarda del refugi d'Agulles informa a membres de
l'Espeleo Club de Gràcia, els qual porten a terme la primera
exploració propiament espeleològica. Poc després, el mateix guarda
informa a membres de la SIRE-UEC Sants i del Prat, que també
l'exploren pensant que era una primícia.
Bibliografía
Fernández,
M. i Fructuoso, Ll. (1991).- “L'avenc de la Portella. Una nova
cavitat al massís de Montserrat” Excursionisme(189):
172-173. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona.
Gràcia
J. i Mogueda, M. (1990).- “Nova cavitat a Montserrat: El Pou de la
Portella” Exploracions(14):
35-38. EC Gràcia. Barcelona.
