PUIG DE MARC, AVENC DEL

A la boca comença una rampa al final de la qual s'inicia un pou de 12 metres. A la seva base es troba la galeria principal que, seguint-la cap al SE hi ha un nou pou que davalla 16 metres més, però aquest sector resta obstruït als pocs metres a la cota – 31.
De nou a la base del pou d'entrada i cap al NO es troba una rampa que arriba a una estreta diàclasi que porta a un nivell inferior. Segueix una sala coberta de guano que comunica, remuntant uns blocs, amb la Sala del Pou de 20. Seguint la galeria principal trobem un pou de 5 metres que també comunica amb la sala anterior i, d'altra banda, també comunica amb la part superior de l'anomenada Sala de la Verge, a la qual es pot arribar també pel Pou de 20 i que parteix de la sala que dóna nom.
Un tercer camí ens mena a la Sala de la Verge seguint la galeria principal entre un caos de blocs que en alguns punt formen ressalts considerables. Arribats al punt final cal seguir com si tornéssim enrere, però en un nivell inferior, fins a trobar aquesta gran sala, que té, en un dels seus extrems, un petit pou que permet assolir la cota – 48.
L'estructura general de l'avenc consisteix en en unes diàclasis desplaçades i amb grans despreniments de blocs. Això ocasiona diversos nivells sobreposats, els qual constitueixen diferents pisos en una mateixa projecció en planta. Per tant s'han originat nombroses “pseugaleries” i “pseudopous” que compliquen la cavitat extraordinàriament.

La primera notícia que tenim d'aquesta cavitat és la d'una breu nota apareguda a la revista Cordada on informen que, membres de l'A E Ginesta (Tarragona), A E de Reus i de la Secció de Muntanya de l'ET de Valls realitzen la primera exploració el dia 6 de maig de 1956, tot atorgant-li una fondària de 72 metres.
Poques notícies més tenim sobre aquesta cavitat fins que va ser objecte d'estudi per un grup de membres de l'ERE – CEC durant unes intenses campanyes de recerca els anys 1972/74 per tot el massís de les muntanyes de Prades.
No sabem qui, per total desconeixement, la va rebatejar com avenc del Rat Penat.
En algunes ocasions, el topònim Puig de Marc l'hem vist escrit com Puig de Març, però sembla incorrecte.

1. 
   Martínez, Albert i Eduard (1973).- “Cova-avenc del Puig de Marc”.Espeleòleg (18):939-946. ERE – CEC. Barcelona.
2. 
   XXX (1956): “Espeleología tarraconense” Cordada (8): 18. Barcelona

• 
  Actualització de fitxa abril de 2019. Coordenades i fotografies facilitades per Antoni Satorra (GELL).