Està
orientada al S, però és el doble de llarga que la de la Corrua,
dividida en dos parts molt ben diferenciades. La banda de ponent ha
sofert un gran esfondrament del sostre, quedant la roca conglomerada
repartida en molts fragments pel terra, tal i com va quedar en el seu
dia. La banda d'orient, el sostre està molt més segur, i t5obarem a
terra unes petites parets de mig metre d'alçada, com un habitatge,
però darrerament s'utilitzava com a corral pels ramats de cabres que
pasturaven per aquests penya-segats. També hi ha mig bidó metàl·lic
que algun veí local fa servir per fer oli de reïna de ginebres. Una
mica més cap a la banda d'orient, hi ha una petita font de degoteig
en un forat a la paret mateixa.
Coneguda
des de temps immemorials per la gent de la zona.
És
explorada i topografiada el 10 d'abril del 1998 per S. Codina, M.
Cardona i F. Garriga (CE Solsonès).
Bibliografía
Codina,
S.(1999).-”Balma de la Currua”. Corriol
(112):10-11. CE Solsonès.
Codina,
S.(1999).-”Balmes de la Quesis i de les Carboneres”. Corriol
(114):8-9. CE Solsonès.
Codina,
S.(2007).-”Volta per les rases de Torrentaller i Capdevila”.
Corriol
(144):14-15. CE Solsonès.
Valles, Jordi
de.(2009).-”Alt Urgell, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Solsonès,
Urgell). Catàleg Espeleològic de Catalunya (Vol.
2):304-305. EC Gràcia-FCE.
