SAIOLA, LA

La boca, d'uns 2 metres d'alçada condueix als pocs metres a un punt estretíssim que dóna pas a un pou de 4,5 metres. Des d'aquí, un ressalt de 2 metres ens porta al fons del pou, tot recobert de finíssima sorra i amb les parets de la roca completament llisa degut a l'acció de l'aigua. Una rampa de 8 metres ens fa arribar a un petit pas que cal passar arrossegant-se i que s'endinsa 15 metres, punt on la galeria s'eixampla un xic més i el terra torna a estar recobert de sorra i on, normalment resta tancada la cavitat. Aquest punt és un pas sifonant que quan es pot desobstruir permet l'accés a un seguit de conductes i galeries escalonades que van enfilant-se entre estretors i passos remuntants que totalitzen més de 160 metres de recorregut estimat i que poques vegades s'han pogut explorar, tant sols coneixem dues exploracions.

La Saiola, quan raja, és tot un espectacle. L'aigua surt de terra i a cops és tanta la força que té que fins i tot fa borbolls. És de totes les fonts temporals de la zona la que més aigua llança a l'exterior. L'aigua és recollida als pocs metres pel torrent del mateix nom. Quan és molta l'aigua que llança a l'exterior, té un altre forat que li serveix de sobreeixidor, situat a uns 10 metres més amunt i impenetrable.

Desnivell: 58 m. (- 11 / + 45). Dades topogràfiques a revisar, basades en croquis del 1955.

Dades més actuals (2004): Desnivell: 22 m (- 13,5 / + 8,5). Recorregut: 63 m.

Malgrat ser coneguda des de temps immemorials, la primera notícia espeleològica que coneixem són les exploracions portades a terme durant el mes de febrer del 1955 per membres del GES – CMB (Delegació a Terrassa) i restaren pràcticament oblidades, malgrat que en aquell moment van poder explorar una sèrie de galeries que van calcular en 186 metres de desenvolupament i que després van restar tapades pels sediments en el punt més baix de la cavitat, tal i com van poder constatar el GE Badalona i la SIS – CE Terrassa que van fer treballs per la zona durant l'any 1974.

No és fins l'agost del 2003 que Marc Anglès (SIS) pot superar el pas sifonant de la Saiola i comprovar que tal i com deien els del GES l'any 1955, la cavitat seguia per unes galeries remuntants.

La primavera del 2004 va ser molt plujosa i totes les fonts van entrar en activitat. El 2 d'octubre del mateix 2004, diferents membres de la SIS poden tornar a entrar i arribar al final de la cavitat, tot cercant possibles continuacions i alguna hipotètica sortida a l'exterior. Encara, poc temps després tornen a fer una segona entrada tot comprovant dades topogràfiques, d'una topografia que per cert encara no s'ha pogut veure completa i poder comparar amb el croquis del 1955.

A finals d'agost de 2024 l'amic Salvador Vives (SIS) ens fa arribar l'alçat de la topografia de 2004. En ell s'observa com es va poder superar el pas impracticable el 1974 i s'inicien els conductes ascendents, on amb moltes dificultats de progressió van arribar a un punt totalment impenetrable.

1. Anglès, Marc; Monterde, Eva (2004).- “Dinàmica càrstica a la vessant sud-oest del massís de Sant Llorenç del Munt i serra de l'Obac”. Actes del 1er. Congrés Català d'Espeleologia: 135-144. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.
2. Anglès, Marc; Monterde, Eva (2007).- “Les surgències del vessant sud-oest del massís de Sant Llorenç del Munt i serra de l'Obac”. Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa (113): 199-212. Terrassa.
3. Cardona, F.; Miret, F.; Salvador, F. (1979).- “Las surgencias del 'Torrent de la Saiola' (Serra de l'Obac)”. Cavernas (21): 3-43. Grup d'Espeleologia de Badalona.
4. Freixes, A.; Monterde, M.; Cervelló, J Mª (1983).- “El paleocarst i el carst actual de les serres de Sant Llorenç del Munt de l'Obac. El carst experimental de Rellinars”. 57 pp. Espeleo Club de la Unió Excursionista de Sabadell.
5. Vives, Salvador (1978).- “Les fonts intermitents de la Serra de l'Obac”. SIS (6): 12-26/Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa (16): 580-594. Terrassa.