Interessant avenc de 18 m. de fondària a Terrades (Alt Empordà)
Sinónimos: Taleixà, Avenc de
Descripción
Constituïda
per un pou de parets inclinades i d'uns 16 metres de desnivell, el
qual incideix lateralment sobre una sala de regulars dimensions. La
part central d'aquesta cambra és el punt de màxim desnivell i més
endavant segueix per un con d'enderrocs en sentit ascendent i situat
a l'extrem oposat del punt de penetració.
De
característiques molt similars al proper Avenc de Can Vilà i
possiblement amb una certa relació entre ambdues cavitats.
La
diàclasi generatriu fou afectada per l'acció de les aigües
procedents de la boca i potser també d'una cúpula situada a la
volta de la sala; la litogènesi és molt localitzada i un procés
clàstic remodelà la sala final fins l'estat actual.
Seguint les seves
investigacions a la zona de Terrades i intentant trobar algun
exemplar més de la preuada Zariquieya troglodytes (només
existia un exemplar de la Bauma de Bruguer), el Dr. Ricardo Zariquiey
Álvarez és informat de l'existència d'un avenc que al poble
coneixen com a Bauma de Taleixà. Davant la presència del pou
d'entrada, el Dr. Zariquiey fa construir una escala de corda a Arenys
de Mar i l'envia a Terrades, a casa del Sr. Vilanova, que era el seu
guia en les seves excursions i com que ell patia d'un extraordinari
vertigen que l'impedia superar el més mínim pouet, en Vilanova va
baixar l'avenc a primers de setembre del 1924 i unes quantes vegades
més posteriorment, fruit de les quals va aconseguir la captura de
quatre exemplars de Zariquieya. Era tal l'interès per aquest
caràbid que, cap a 1932 o 1933, M. René de la Borde va anar
expressament a Terrades i acompanyat pel Sr. Vilanova va baixar
l'avenc on va poder fer la captura de dos exemplars més.
No cal dir que totes
les generacions de biospeleòlegs catalans, des del Dr. F. Español
fins els més joves, han passat per la Bauma de Taleixà i les altres
cavitats de Terrades.
Actualitzem la fitxa
tot incloent una altra topografia realitzada pel company Oleguer
Escolà l'any 1975, que hem retrobat a l'arxiu ERE – CEC i que
havia restat inèdita fins ara. L'única diferència amb les altres
és que aquesta li atorga un parell de metres més de profunditat.
Toponímia:
Mantenim la toponímia original de bauma,
en lloc de balma i avenc que s'han fet servir per anomenar aquesta
cavitat. Creiem que a la Catalunya vella és el més corrent, així
com a la Catalunya nova el normal és balma.
Com en aquest cas,
bauma no es refereix al que normalment coneixem com un abric, aquest
mot es troba molt estès per bona part d'Europa amb múltiples
variants: bame, baume, balme, barme, beaume, baumo,... especialment a
la zona d'influència occitana, però també a d'altres. A Suïssa
s'arriba a fer servir tant per designar coves com avencs i les
variants arriben fins el Tirol.
Els
interessats en el tema podeu consultar: BIGOT, Jean-Yves (2000).-
Vocabulaire français
et dialectal des cavités et phénomènes karstiques”. 184
pp. Spéléo-Club de Paris.
Borràs,
J.; Miñarro,JM.; Talavera,F. (1980).- Catàleg
espeleològic de Catalunya. Vol. 4: el Ripollès, la Garrotxa i
l'Alt Empordà.
296 pp. Ed.Políglota. Barcelona.
Escolà,
O.; Bellés, X. (1984).- “Distribució geogràfica dels Speonomus
del subgènere Parvospeonomus (Col. Catopidae Bathysciinae) al
vessant meridional dels Pirineus. Actes
de laIII
Sessió conjunta d'entomologia:
19-28. ICHN – SCL. Mataró
Español,
F. (1946).-”La Zariquieya
troglodytes
Jeann.” Graellsia
4 (4): 89-97
Español,
F. (1956).- “Los Bathysciinae catalanes (col. Catopidae)”. Actes
du II Congrés International d'Etudes Pyrénéens, T.3
(2):109-123. Luchon – Pau, 1954.
Lagar,
A.; Salvadó, M.; Sabater, J.; Torrella, J. (1973).- “Cavidades de
Terrades (Alt Empordà, Girona)”. Senderos
(176): 19-25. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona.
Pallarès,
J. (1979).- “Nota sobre la influència de la presència humana en
la climàtica d'una cavitat”. Gours
(6):
9-12. GEFOMA. Foment Martinenc. Barcelona.
Coordenades
i fotografies extretes del blog: espeleobloc.blogspot
(apunt del 15-8-2011)
