TARTER, FORAT Nº1 DEL

Forma d'absorció fortament condicionada per la tectònica. L'estreta boca i pouet d'entrada dóna pas a diverses rampes i ressalts de direcció canviant, per l'orientació creuada de les diàclasis dominants, que condueixen fins una estreta i alta galeria final que acaba impenetrable.

Explorat i topografiat el 1978 pel GE Badalona, encara que no es publica fins l'aparició del tercer volum del Catàleg Espeleològic de Catalunya l'any 2009.

Segons els primers exploradors, el nom de la cavitat fa referència al nom del cim on es troba, cim del Tarter, però segons el Nomenclàtor de toponímia major de Catalunya, aquest no es un altre que el cim de Pla de Baguet, l'ICGC també el denomina així.

Prop d'aquest avenc, concretament uns metres al SE, es troben tres cavitats, són els Forats nº 2,3 i 4 del TARTER, aquests s'han estat intentant desobstruir en diverses ocasions entre el 1978 i el 1981, sense resultats. Es tracta d'engolidors impenetrables.

En Nil Hosta i Tanit Sanmartin el localitzen de nou el juliol de 2026.

Valles, J. de (2009).-'Berguedà, Cerdanya, Garrorxa, Ripollès'. Catàleg Espeleològic de Catalunya. (Vol.3): 381 pp. Espeleo Club de Gràcia / Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.

Dades, coordenades i fotografies facilitades per Nil Hosta i Tanit Sanmartin. Juliol de 2026.