TOIXÓ, COVA DEL

Per una petita boca es penetra en un conducte estret en ziga-zaga que, als 8 metres desemboca en una àmplia sala d'uns 14 metres de diàmetre major i una alçada d'uns 2,50 metres.

Segurament era coneguda per gent de la contrada, encara que la primera exploració que ens consta és la d'A. Lagar i J. Rosell el 5 d'agost del 1950, que la denominen dels Toixons. El mateix Lagar diu que ja estava citada per Faura, cosa que és errònia, ja que Faura cita l'altra cova del Toixó, damunt de les Dous. Malgrat això, aquesta possible primera exploració no es coneix fins el 1973.
Redescoberta per J. Lluch el 1958 i tot seguit explorada per membres de l'ERE – AEC (Delegació de Vilafranca del Penedès) i arqueòlegs del Museu de Vilafranca. Aquests sí la donen a conèixer, junt amb els resultats arqueològics. Tanmateix fan esment que la cova també es coneix com Cova de les Aranyes.
El gener del 1973 és tornada a visitar per Lagar i companys del SIRE – UEC Gràcia, que la topografien.
En un document de l'ajuntament de Font-rubí diuen que també és coneguda com Cova de l'Hort del Sort i, que en algun moment, algú li havia dit Cova de la Roca Foradada.

1. 
   Lagar, A. (1973).- “Cavidades del Penedès. (3ª nota)”. Senderos (172): 18-21. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona.
2. 
   
   Poyo, A. (1959).- “ Exploraciones subterráneas en el Panadés”. Cordada (45): 11. J.Mª Armengou, editor. Barcelona
3. 
   
   Ripoll, E. (1962).- “Notas de arqueología de Cataluña y Baleares”. Ampurias (24): 251-352. Museu d'Arqueologia. Barcelona

• 
  Revisió de coordenades, topografia 2020 i fotografies extretes del web: espeleodijous.cat . Apunt del 5-2-2020. Dades: Pere Cantons, Josep Pastor i Jordi Perera