Conjunt d'abrics i petites concavitats a tot el llarg del cingle de la Vall de la Seguera (Olèrdola)
Sinónimos: Cal Ximet, Balmes de, Can Castellví, Balmes de
Descripción
Conjunt
de balmes i petites concavitats d'escàs interès espeleològic però
sí importants des del punt de vista arqueològic.
Balmes
de Cal Ximet:
La balma presenta unes dimensions màximes de 50 metres de llargada
per 9 d'alçada i uns 12 metres de fons. La balma està ocupada per
sitges d'emmagatzematge i les restes de parets d'obra i de pedra
seca. Al seu interior s'observen una sèrie d'estructures excavades a
la roca: escales, forats per a bigues i dos grups de sitges
considerades d'època medieval.
Balmes
de Can Castellví:
De característiques idèntiques a la seva veïna de Cal Ximet. Aquí
es troba una roda de molí. L'any 1970 es van descobrir unes pintures
rupestres de tipus esquemàtic abstracte que representen un petit
carnívor, dos animals indeterminats i diferents taques de color.
Al
conjunt s'han fet troballes arqueològiques corresponent al bronze,
iber i alt medieval.
Aquestes
cavitats formen un dels conjunts troglodítics més remarcables del
Penedès.
Conegudes
des de temps immemorials. Les primeres dades sobre el seu interès
històric són degudes a les visites d'estudiosos de Vilanova i la
Geltrú, durant els anys 1960's. Les primeres pintures van ser
descobertes l'any 1970 al sector de Can Castellví.
Les estructures
medievals i pintures rupestres estan protegides com a Patrimoni de la
Humanitat en el conjunt de l'Art rupestre de l'arc mediterrani de la
península Ibèrica.
Bibliografía
Aymamí,
G. (1993).- “Contribució al coneixement espeleològic de l'Alt
Penedès (15ena nota)”. Excursionisme
(213): 188-192. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona.
Ferrer,
A. (1968).- “Les cavitats de Sant Miquel d'Olèrdola – Alt
Penedès i Garraf”. Espeleòleg
(7):
275-278. ERE – Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.
Altres
dades, topografia i fotografies extretes del web: geb.cat
(del Grup d'Espeleologia de Badalona). Apunt del 19-8-2018. Dades:
J. Cuenca i X. Samarra (GEB)
