Cova Des Bergantí

La seva gran boca té 12 per 12 metres i una fondària d'aigua de 6 metres. En la mateixa boca surt una galeria a la dreta de 37 metres de recorregut, que si bé es veu molt estreta, la part submergida té 4 metres d'amplada. La fondària va disminuint fins arribar a una platgeta final. Als 14 metres d'aquesta galeria en surt una altra a l'esquerra de 20 metres de llarg, amb les mateixes característiques però més estreta.
Tornant a la boca, podem seguir per l'ampla galeria d'entrada fins a trobar una bifurcació. A la dreta la galeria té 32 metres de recorregut, és molt baixa però amb 3 metres d'amplada, i acaba en una sala de la que surten tres curtes diàclasis amb sengles platgetes al fons. La galeria de l'esquerra s'estreny fins a 1,5 metres i es torna a fer ampla progressivament, al mateix temps que perd fondària, fins a donar a una platja de 8 metres de llargada, amb el sostre baix, i una amplada que varia d'un any a l'altre.
A l'esquerra d'aquesta platja (direcció S), surt una nova galeria de 60 metres de recorregut que torna a guanyar fondària i va a parar altre cop a l'exterior per dues boques, una elevada i de reduïdes dimensions, i l'altra amb 4 metres de fondària, alçada i amplada.
La travessa d'aquestes boques a la principal és de 125 metres i el recorregut total de la cova és de 224 metres.
La major part de la cavitat és excavada a expenses d'una xarxa de diàclasi perpendiculars, de direccions N20E i N70O. No així la galeria que comunica amb les boques S, que ho està sobre una diàclasi, també inclinada, de direcció N-S. Les curtes galeries del final de la platja variant molt sovint de longitud degut a les oscil·lacions del nivell del sòl.
És fins ara, la cova de major recorregut de les excavades en granit a Catalunya.

Coneguda des de temps immemorials pels pescadors de la zona. Segons explica Xavier Badiella, el nom de la cova prové de la tradició que diu que: “hi cercà refugi un petit bergantí que era perseguit per una nau pirata, i d'aquesta manera aconseguí de fer-se escàpol”.
Citada al antic catàlegs: Puig y Larraz (1896); Font (1897); Faura (1909), que ja esmenten fonts molt anteriors.
Visitada i coneguda des de fa molts anys per pescadors, tot tipus d'afeccionats al mar i per barques turístiques que entren a l'ampla galeria principal.
L'exploració total es va fer l'estiu del 1979 per membres de la SIS – CE Terrassa i que dos anys més tard la van topografiar.

1. 
   Badiella, Eduard; Badiella, Xavier; Badiella, Enric (1982).- “Les cavitats del litoral de la comarca de la Selva”. SIS (9): 37-64 / Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa (29): 577-604. Terrassa.

2. 
   Badiella, Xavier (1990).- “Cavitats litorals”. Dins de: Cardona, Ferran (1990).- Grans cavitats de Catalunya. Vol 2 (El Sistema Mediterrani i la Depressió Central): 484 pp. Espeleo Club de Gràcia. Barcelona.