Cova del Bolet

Tres boques donen accés a la sala d'entrada de la cova, dues en forma de cova i la tercera com avenc, ja que es troba al sostre d'aquesta sala. Des de la sala d'entrada si seguim en direcció E, una curta rampa ens porta a una nova sala situada a un nivell inferior i amb força formació parietal encara que el seu estat de conservació deixa molt que desitjar; cap al SE de la sala trobem una curta galeria que acaba als pocs metres. Per la banda N de la sala i darrere unes colades, trobem un pouet que ens porta a un petit nivell inferior. Retornant a la sala d'entrada, pel costat O, podem accedir per dos punts diferents a un ampli conducte, encara que de poca alçada, d'uns 20 metres de recorregut, al final d'aquest es fa més estret i gira cap el N, donant accés a una petita sala on finalitza. Situats de nou a la sala d'entrada, si seguim cap el N, seguirem una galeria de sostre baix que de seguida gira a l'esquerra i tot seguit a la dreta, on trobem dos ressalts i abundants concrecions força malmeses a la banda esquerra, el sòl en suau pendent ens porta fins una sala, per la banda dreta d'aquesta accedim a un altre espai d'on per la seva part NE surt un estret conducte que finalitza als pocs metres. La cova té un recorregut aproximat de 225 metres i el desnivell aproximat estaria situat al voltant dels -10 metres.

Coneguda des de temps immemorials per la gent de la contrada i de la que s'explicaven moltes llegendes.
Esmentada per Font i Sagué en el seu Catàleg (1897) dona unes breus referències d'altres informadors. Malgrat haver tingut la intenció de visitar-la al final de la seva campanya al Priorat, Muntanyes de Prades i Alt Penedès (estiu del 1899), el cansament d'aquells dies va fer-li ajornar la visita per a més endavant, però mai va arribar a visitar-la.
La primera exploració espeleològica la va portar a terme M. Faura i Sans amb uns amics del Mas Guinoles el dia 6 d'agost del 1907 (era la seva segona experiència sota terra). La seva visita va ser relativament superficial, tot calculant uns 60 metres de recorregut i publicant un primer croquis molt esquemàtic. També va fer unes primeres cales a la sala d'entrada, sense obtenir cap resultat.
Molts anys després va començar a ser visitada per espeleòlegs i també va ser objectiu de diferents campanyes arqueològiques que van donar bons resultats trobant-se restes del neolític i eneolític.
El 1934 és visitada per Francesc Español en les seves recerques biospeleològiques i, amb la mateixa finalitat la visita A. Lagar el 1950.
El febrer del 1973, Lagar amb membres de la SIRE – UEC fan una exploració detallada i, entre d'altes resultats, confeccionen una nova topografia més completa que la de Faura. Però ara (octubre 2022), després de més de 50 anys, hem retrobat a l'arxiu de l'ERE – CEC una topografia molt acurada que calculem va ser realitzada cap a finals dels anys 1960's.
No és fins l'any 1993 que, membres del GE Pedraforca (Barcelona), fan una sèrie d'exploracions per tota la zona de Mediona i realitzen la que fins ara havia estat la topografia més clara i completa de la cavitat.

Coleòpters


Troglocharinus españoli Zar. (F. Español, 1934)

1. 
   Aymamí, G. (1998).- “Les coves del Penedès: La seva descoberta i utilització per l'home al llarg del temps”. Del Penedès (7): 7-48. Institut d'Estudis Penedesencs. Vilafranca del Penedès
2. 
   Faura i Sans, M. (1909).- “Les coves del Bolet”. Sota Terra (I): 43-52. Club Muntanyenc. Barcelona
3. 
   Lagar, A.; Sabater, J.; Torrella, J. (1974).- “La cova del Bolet (Mediona – Barcelona)”. Senderos (174): 17-19. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona.
4. 
   Rafecas, Eduard (1995).- Mediona. Guia d'esports d'aventura. 76 pp. Ajuntament de Mediona.

• 
  Topografia inèdita arxiu ERE - CEC