CALVARI, COVA I AVENC DEL

Accedirem per la boca núm 1, també coneguda com avenc del Calvari, una entrada de 1,50×1 m dóna a un petit P-2. Situats a la base del pouet, trobem una galeria, si la continuem cap avall uns 6 metres i en fort pendent, arribem a un pas estret bloquejat amb els rocs de la rampa, en aquest punt es va efectuar una desobstrucció retirant blocs i eixamplant el pas, però no va ser possible passar, malgrat que la continuació és evident, ja que hi ha un pou darrere, caldria fer una desobstrucció més contundent per continuar l’exploració.
Si anem cap a munt trobem un amuntegament de blocs, un pas estret per la dreta i sota els blocs ens porta a una saleta sense continuació.
Tornant a la base del pouet, pujarem un r+0,70 per sobre d'un bloc, als tres metres, veurem a la dreta una fissura entre blocs que permet comunicar amb una zona inferior, de la que parlarem més tard.
Quatre metres i mig més endavant, un pas de 0,60×0,70 metres entre blocs, ens porta dos metres més avall a interceptar un passadís de 0,50 metres d'amplada i 1 metre d'alçada. Si el seguim cap a l'esquerra, als 5 metres gira sobtadament a la dreta i fineix 2 metres més enllà.
Si seguim cap a la dreta, trobem als 2,50 metres un pou de -6 metres. Davallant aquest pou, a -1,90 observem una rampa ascendent que comunica amb el sector que hem esmentat abans.
A la base del pou ens trobem una diàclasi de 1,40 metres d'amplada, direcció N que fineix als 3 metres de recorregut, en canvi, direcció S, als 4 metres notem un fort corrent d’aire que ve d'un pas elevat. Pugem un bloc (r+1,30) i 1 metre després mitjançant una finestra connectem a un pou que resultarà ser la unió amb les boques 1 i 2, d'aquí el corrent d’aire.
Si ens dirigim 20 metres cap al S trobarem la boca número 2.
La boca núm 2 és força àmplia, té 4,80×3,30 metres, és l'accés tradicional de la Cova del Calvari i té una antiga corda lligada a un arbre per facilitar el descens.
La boca núm 3 queda a 0,80 m al S de l'anterior i és de 1×1,50 metres. Té un pou de 8,50 metres de fondària que incideix a la galeria S de la boca 2.
Per aquesta boca baixarem amb compte per un fort pendent uns 5 m, si anem cap al S, la cavitat va descendint, avancem 18 metres. Ens trobem amb uns rocs, a la dreta per baix continua uns 4 metres més. Si pugem els blocs (r+2,20), continuarem uns 4 metres més fins trobar un ressalt. El salvarem per un pas que n'hi ha a la dreta entre els blocs, i amb compte baixarem 5,50 metres i un petit ressalt de -0,80 metres. La galeria continua direcció S i amb un metre d’amplada, l'alçada va variant al voltant dels 11 metres, és una diàclasi recoberta de formacions parietals. Avancem 14 metres i la galeria fa un petit meandre on observem una curiosa estalagmita. En aquest tram, al punt més baix assolim els 23 metres de desnivell.
Dos metres i mig més endavant el passadís es bifurca: ens trobem a la dreta una galeria ascendent que fineix als 7 metres de recorregut. A l'esquerra la diàclasi es va fent estreta fins que al 4 metres es fa impenetrable.
Si des de la base de la rampa d’entrada anem direcció Nord, pujarem uns blocs, i als pocs metres arribem a la capçalera d’un pou on posem un spit, és un P-1,40, que ens diposita en un bloc, aquí veiem la continuació i instal·lem un altre spit per a davallar un P-6,30. Baixant aquest pou observem la finestra d’unió amb la zona que ve de la boca número 1 que hem descrit abans.
A la base del pou, accedim lateralment i mitjançant una rampa, a una galeria de uns 1,50 metres d'amplada. Aquesta galeria, direcció S, s'acaba als 2,50 metres. En canvi, direcció N trobem un P-2,50. Davallat aquest ens trobem a una saleta, a la nostra dreta i direcció SE una estreta galeria descendent ens permet avançar uns metres i assolir la màxima fondària de l’avenc: -28 metres.
Més a la dreta, direcció NE, pujarem a una sala inclinada amb blocs molt inestables i força perillosos, aquesta sala d’uns 5 metres de llargària per 2,50 d’amplada, es troba en un nivell superior i no es detecta cap continuació.
Si continuem direcció N, baixarem un r-1,30 per continuar per una galeria de uns 10 metres. Al seu final hi ha dos pouets (P-2) dels qual sols un és practicable. Aquesta galeria dóna el punt i final a la cavitat.

A Vilada, tota aquesta sèrie de cavitats de la Canal Closa les anomenen “Els Forats”, sense més apel·latius.
La primera notícia que tenim d'una exploració és la de membres de l'ERS – Centre Excursionista del Solsonès l'any 1975, aportant un croquis que es publica al Catàleg Espeleològic de Catalunya (1980) volum 5, sense concretar cap més dada.
Sabem que cap a l'any 2001 components de la SIRE – UEC el Prat fan una batuda per la zona i aconsegueixen localitzar algunes de les cavitats.
Finalment, l'any 2013, F. Cardona (ECG), J. Cuenca i X. Samarra (GEB) fan una prospecció per la zona i poden localitzar la Cova i avenc del Calvari i un altre forat.
El setembre i octubre del 2013 membres del GE Badalona tornen a la zona i fan els treballs de catalogació de la Cova del Calvari i de dues modestes i inèdites cavitats properes.

1. 
   Borràs, J; Miñarro, JM.; Talavera, F.(1980).-”l'Urgell, el Solsonès, la Segarra i el Berguedà”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.5):113-114. Ed. Políglota. Barcelona.

• 
  Totes les dades, topografia i fotografies han estat extretes del web del Grup d'Espeleologia de Badalona: geb.cat (Apunt del 18-11-2013: Forats de la Canal Closa)