Avenc de Can Jaques

La boca (que havia estat mig tapada per blocs i que, fins no fa gaires anys, encara en restava un, mig basculant, que va ser tret) comunica amb un primer pou de 23 metres i d'uns 2-3 metres d'amplitud. Uns 3 metres per damunt la seva base, per una finestra estreta es pot accedir a un pou cec d'uns 5 metres de fondària.
Des de la base del pou d'entrada, una curta i baixa galeria en pendent comunica amb el segon pou, de 14 metres de fondària, volta cega i en el fons del qual acaba la cavitat.

El 13 d'agost del 1898 Font i Sagué visita la boca i, els seus companys, a cops de mall, obren l'orifici gairebé tapat per blocs. El sondatge del pou els hi dóna 45 metres i encara calculen que hi pot haver un altre pou de 45 metres més (¿?), al no disposar de prou material decideixen no explorar-lo.
Amb aquestes dades, Rafael Amat i Carreras amb el seu equip, el visita el 7 d'agost del 1924, baixen el primer pou i sondejen 15 metres en el segon, deixant l'exploració per més endavant, però no hi van tornar.
El maig del 1955, membres del GES – CMB l'exploren totalment, encara que no sabem si poc abans o poc després, també el van explorar els de la SES Puigmal, tot creient que era una cavitat inèdita i rebatejant-lo com avenc d'en Josep Rovira.

1. Amat i Carreras, R. (1925).- “Sota el massís de Garraf. Campanya de l'any 1924” Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya 35 (363-364): 233-267. CEC. Barcelona.
2. Borràs, J. (1974).- Catálogo espeleológico del macizo de Garraf. Vol. III . 207 pp. Barcelona.
3. Ferrer, V. (2006).- Avencs de Garraf i d'Ordal. 152 pp. + llibret fitxes i topografies. Edició de l'autor. Barcelona.