CAN SADURNÍ, AVENC DE

La boca de 11 x 6 metres està dividida per un pont de roca. El primer pou té 22 metres de fondària, en aquest punt hi ha un gran replà, deixant una obertura de menys de 3 metres per on continua el pou d'uns 50 metres. Pel sud és perllonga uns 15 metres més mitjançant diverses xemeneies que s'han anat comunicant  (Via ERE).
La planta a –72 metres és de mides similars a la boca d'entrada. Per l'est trobem una xemeneia paral·lela d'uns 20 metres alçada. Cap al nord i després de remuntar uns 10 metres trobem una sèrie de pouets que ens permeten arribar al punt de màxima fondària, -84 metres (Via GIE), paral·lel a aquest trobem un altre pou.

Aquesta cavitat va estar explorada per primer cop per Mossèn Norbert Font i Sagué el 1897, considerant-se com el primer descens esportiu de l'Espeleologia moderna a Catalunya.

El 24 d'agost del 1969 un equip de l'ERE-CEC tot fent uns flanqueigs a  la meitat del pou, aconsegueixen accedir a una via lateral formada per vàries xemeneies (Via ERE).  Uns anys després, el 16 de juny del 1974, un equip format per un membre del GIE i un de l'ERE, decideixen tornar per acabar la topografia començada cinc anys abans; en aquesta exploració i a uns 10 metres per damunt de la base del pou, a la paret N,  localitzen una nova via lateral (Via GIE) que, per un conducte bastant estret permet assolir una nova cota de màxima fondària (- 84).
Cal esperar al 29 d'agost del 1987 en que membres de la SIES – L'Avenç d'Esplugues de Llobregat, després d'una petita desobstrucció a l'inici de la via GIE,  poden explorar un nou pouet paral·lel a aquesta via.

Troglocharinus ferreri     pel Dr. F. Español el 30/IX/1935.

   1.      Font i Sagué, N. (1897). “Catàlech Espeleològich de Catalunya”. Butlletí CEC (24):           8-20.  (25) : 79-84. (26) : 107-112. (27) : 141-149. (29) : 197-202. (31):235-23
          (32):249-253. (33) : 266-274. (35) : 311-323. CE Catalunya.   Barcelona.
2.      Lloret Prieto, J. (1974). “Estudio del avenc de Can Sadurní (Begas)”. Fomento Martinense (7) : 132-134. Barcelona.
3.      Escolà, O. (1976). “L'Avenc de Can Sadurní. Begues (Garraf)”. Espeleòleg (23) : 179-185. ERE del CE Catalunya. Barcelona.
4.      Lloret Prieto, J. (1979). “Catálogo espeleológico del Pla d'Ardenya”. (I) : 1-106.
5.      Rubinat Aumedes, Francesc (2004).- “Catàleg Espeleològic del Massís de l'Ordal”. Espeleosie   (Monogràfic):1-117. SIE del CE Àliga. Barcelona
6.  Roig,D.; Asensio, A. (1992).- “Avenc de Can Sadurní”  Espeleologia SIES (1): 55-56, SIES – l'Avenç. Esplugues de Llobregat