CAN SOLER DE SECABECS, COVA DE

La cova presenta dues boques. La boca inferior de 2 m. d'amplada i 1,40 d'alçada i oberta al sud-est. El tram que es pot recórrer és força curt, de sostre baix i condueix a diferents gateres. Al terra hi havia tot de palla, com si fos el jaç d'alguna bèstia.
La boca superior té 1 m de diàmetre, i es troba a 5 metres del terra, l'entrada fa un petit vestíbul amb un esglaó de 1.5 m d'alt i 0,5m d'ample que condueix a una sala, laberíntica amb diferents nivells provocats per la caiguda de blocs del sostre.
Tot entrant a la dreta de la sala gran, n'hi ha una de més petites dimensions que és decorada amb espeleotemes.
A uns 30 m a ponent de la cova es troba l'anomenat Abric-Túnel de Secabecs, una petita foradada en el cingle, d'uns 6 m de recorregut i que serveix per accedir al cingle on es troba la cova.
Encara, i entremig de la cova i del túnel, hi ha una petita cavitat: la Gatera Penjada de Secabecs, de dimensions molt reduïdes i explorada poc temps després

Les primeres notícies de les coves són donades per l'arqueòleg penedesenc Pere Giró que les va visitar durant els mesos d'abril-juny de 1959 tot fent unes primeres intervencions arqueològiques (Revista Ampurias, 1962). El setembre de 1974, en Joan Virella amb companys de l'Agrupació Excursionista Talaia (Vilanova i la Geltrú) tornen a fer treballs dins la cavitat.
El material recollit, no massa ben documentat, sembla que presenta una cronologia que va des del neolític, bronze, iber, romà, medieval i fins a finals de l'època moderna (s. XVIII).

• 
  Dades, topografia i fotografies extretes del web: espeleodijous.cat . Apunt del 29-1-2020. Dades: Pere Cantons, Josep Pastor i Jordi Perera.